En nom del poble lliure i sobirà

Es veia a venir però pocs s’ho van creure. Quan va escla­tar la pandèmia el pre­si­dent d’El Sal­va­dor, Nayib Bukele, va apro­var un seguit de mesu­res que li van per­me­tre gua­nyar per majo­ria abso­luta les elec­ci­ons legis­la­ti­ves del febrer d’aquest any amb un pro­grama que pro­me­tia mà dura con­tra la cor­rupció. Un cop inves­tit per les urnes, el que es pre­sen­tava com un diri­gent pre­o­cu­pat pel benes­tar de la població ha mos­trat el ver­ta­der ros­tre de la seva política i ha trans­for­mat el seu popu­lisme telegènic en auto­ri­ta­risme pur i dur posant en greu perill la democràcia. La història del petit país de Cen­treamèrica és tràgica. Quan es va aca­bar la guerra, la rebel·lió dels més des­posseïts va deri­var en l’enfor­ti­ment de les maras, les orga­nit­za­ci­ons cri­mi­nals impor­ta­des dels Estats Units que han mar­cat el batec d’una soci­e­tat des­es­pe­rada i vio­len­tada: El Sal­va­dor és un dels països amb més desi­gual­tat de l’Amèrica Lla­tina. El fort des­pres­tigi dels par­tits tra­di­ci­o­nals va enlai­rar al poder Bukele (for­mació Nue­vas Ideas), dotat d’una impres­si­o­nant capa­ci­tat comu­ni­ca­tiva de tall messiànic que ara està fent pas­sos de gegant cap a un sis­tema dic­ta­to­rial: des­ti­tució de tots els jut­ges del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal, per­se­cució a la premsa inde­pen­dent, atacs a les orga­nit­za­ci­ons de drets humans. No s’amaga pas les inten­ci­ons: nete­jar la casa, con­tro­lar tots els orga­nis­mes de l’Estat des de la justícia al Tri­bu­nal de Comp­tes i cons­truir una nova història en nom del poble lliure i sobirà. Con diu una jove advo­cada refu­gi­ada a Girona, “Anem de mal en pit­jor, qui sal­varà El Sal­va­dor?”