Un 52% embastat

Acord de mínims per des­en­ca­llar el neces­sari inici de la legis­la­tura. Un con­sens embas­tat, però que per pri­mer cop abasta la tota­li­tat del 52% de la majo­ria inde­pen­den­tista. Junts deci­deix final­ment sumar-se a l’acord que Esquerra ja va avançar fa temps amb la CUP, i que havia cen­trat no poques de les crítiques de Junts. Les claus d’aquell pri­mer acord que­den ple­na­ment reflec­ti­des en els qua­tre punts del con­sens asso­lit ahir. Una entesa inde­pen­den­tista que deixa fora de la taula els comuns –almenys per ara– però que manté l’ambició de ser política­ment i soci­al­ment ben àmplia: tot pri­o­rit­zant la sor­tida de la crisi en clau social, la defensa dels drets fona­men­tals i un l’acord naci­o­nal per a l’auto­de­ter­mi­nació pro­po­sat per Ara­gonès en la pri­mera inves­ti­dura.

L’inde­pen­den­tisme ha vol­gut allu­nyar l’abisme elec­to­ral, cons­ci­ent de la més que pro­ba­ble pena­lit­zació d’uns votants que bas­cu­len entre l’empre­nyada i el des­encís. El cop de porta dels repu­bli­cans a fer una altra reunió bipar­ti­dista (la 28a) sense apa­rença d’acord i inten­tar el govern en mino­ria, evi­den­cia el can­sa­ment, però també, i en el moment de tenir a tocar la pre­sidència, la diferència de pro­jecte de país amb la dreta. Un Junts afer­rat a una idea, sobre la qual no té estratègia defi­nida de com por­tar-la a terme. A la repu­bli­cana de sumar majo­ries per inten­tar forçar l’Estat a un segon referèndum li cal acció de govern forta, rege­ne­ra­dora i il·lusi­o­nant, en una legis­la­tura que no serà sen­zi­lla. Ja veu­rem si els dife­rents interes­sos que con­vi­uen a Junts per­me­ten ini­ciar-la ara.