Guerres que porten guerres

Pri­mera escena: un jueu es com­pra una rulot i la ins­tal·la a qual­se­vol indret de Cis­jordània, truca a l’exèrcit i l’endemà mateix es crea una àrea de segu­re­tat al seu vol­tant. Al cap de poc hi posa una casa pre­fa­bri­cada i l’Estat li pro­por­ci­ona gratuïtament ser­veis com l’aigua i la llum, i així va avançant l’ocu­pació fins al punt deli­rant que a Cis­jordània hi ha un sol­dat per cada colon. Segona escena: a les cinc de la mati­nada, l’exèrcit, armat amb fusells d’assalt i exca­va­do­res, entra al barri, a Jeru­sa­lem Est, en direcció a un nou habi­tatge sen­ten­ciat a mort per cons­trucció il·legal obli­gada –l’Ajun­ta­ment nega sis­temàtica­ment les llicències d’obres als pales­tins–. La veu corre entre els veïns i un grup d’acti­vis­tes del Comitè Isra­elià con­tra la Demo­lició de Cases es pre­senta al lloc per impe­dir el pas de la comi­tiva mili­tar: s’enca­de­nen a les màqui­nes, aixe­quen pan­car­tes, con­vo­quen la premsa inter­na­ci­o­nal. De vega­des es pot fre­nar el procés, però en la majo­ria de les oca­si­ons el buldòzer actua impu­ne­ment i una nova família resta sense sos­tre ni per­ti­nen­ces. Meir Mar­ga­lit, un dels fun­da­dors del comitè, exre­gi­dor pel par­tit Meretz, actual direc­tor del Cen­tre per a la Pro­moció d’Ini­ci­a­ti­ves de Pau, ha tre­ba­llat infa­ti­ga­ble­ment per evi­tar la ter­cera escena, que és la que aquests dies estem pre­sen­ci­ant, la ter­ri­ble esca­lada de violència –però res de nou, diu, tan sols que Hamàs ha sorprès amb la seva con­tun­dent res­posta i que els anys de mal­trac­ta­ment i humi­li­ació han con­griat l’odi dels àrabs isra­e­li­ans–. Guer­res que por­ten guer­res. Amb Mar­ga­lit demà par­la­rem de pau.