Opinió

Progrés o atac?

L’estesa de plaques solars tampoc convenç, i ja veurem com acaba aquesta oposició

Des de fa unes set­ma­nes es dona al ter­ri­tori gironí un feno­men interes­sant. A aques­tes alçades del canvi climàtic ja poca gent gosa posar en dubte la neces­si­tat de fer un canvi en la pro­ducció energètica mun­dial.

És a dir, començar a dei­xar de banda l’ús dels com­bus­ti­bles fòssils a favor de les ener­gies reno­va­bles. En l’auto­moció totes les mar­ques ja tenen la majo­ria de models híbrids i els pro­pul­sats per elec­tri­ci­tat de mica en mica van fent-se camí en un mer­cat encara domi­nat pel dièsel i la gaso­lina.

El canvi de para­digma, però, ha de ser en la gene­ració de l’ener­gia a l’engròs, i això, ara mateix, sem­bla pas­sar per la indústria eòlica i la solar. Ener­gies netes, però, que tam­poc es des­lliu­ren de les pro­tes­tes davant de qual­se­vol pro­jecte.

A ter­res giro­ni­nes en tenim diver­sos exem­ples, com és el cas del parc eòlic a la Costa Brava nord, que ja d’entrada està aixe­cant l’opo­sició del ter­ri­tori. Que siguin ener­gies netes no les deixa exemp­tes de les crítiques i les posi­ci­ons en con­tra.

Els diver­sos muni­ci­pis de sec­tor nord del lito­ral gironí ja temen que des de les plat­ges idíl·liques, la vista a la llu­nya­nia siguin uns molins sem­blants als que veia el Qui­xot con­ver­tits en temi­bles gegants des­truc­tius. Les pla­ta­for­mes eco­lo­gis­tes que hi han sor­tit en con­tra han d’uti­lit­zar fórmu­les com a mínim para­do­xals com “Ener­gies netes sí, mega­parcs no”.

És un pas més en l’eco­lo­gisme, per dir no només el què sinó també el com. Des del moment actual encara es fa difícil saber si d’aquí a 40 anys la mobi­lit­zació contrària tindrà parangó amb els acti­vis­tes dels Aigua­molls de l’Empordà, que vis­tos des d’ara són clara­ment uns herois per haver sal­vat del ciment aquest tros de paradís empor­danès. Fins i tot les admi­nis­tra­ci­ons dub­ten de la seva posició.

La Dipu­tació ha sor­tit al pas des­mar­cant-se de l’informe tècnic dema­nat pel minis­teri, i es limita a dir que aposta per la tran­sició energètica. Encara més críptica és la Gene­ra­li­tat avi­sant que des de ter­res giro­ni­nes es poden veure els molins a ter­ri­tori francès. Ara s’hi han afe­git els dub­tes dels parcs solars amb els pre­vis­tos a Sant Jordi Des­valls i Foixà.

L’estesa de pla­ques solars tam­poc con­venç, i ja veu­rem com acaba aquesta opo­sició. El que queda clar, com a mínim amb els molins, és que la mida sí que importa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia