Deixeu-nos viure

“Per­me­teu-nos viure les nos­tres vides. Dei­xeu-nos follar allà on tro­bem l’espai per fer-ho.” El mari­ner Cristóbal Mal­do­nado es va defen­sar així el 1572 davant del tri­bu­nal que el va jut­jar per haver man­tin­gut rela­ci­ons homo­se­xu­als quan nave­gava cap a l’Havana. Valent. Tro­ba­ran un frag­ment més llarg de la seva decla­ració a l’expo­sició El desig és tan fluid com la mar, que va obrir el Museu Marítim el Dia de l’Orgull. La mos­tra, a cura de Víctor Ramírez Tur, explora el sexe gai en la dimensió líquida del pla­neta amb docu­men­tació, històrica, però que fa ter­ri­ble­ment vigent l’actual onada d’agres­si­ons LGT­BIfòbiques, tan ínti­ma­ment inter­re­la­ci­o­nada amb altres for­mes de violència com el racisme. D’aquí neix l’Espa­nya impe­rial. La colo­nit­zació d’Amèrica es va sos­te­nir amb un ide­ari xenòfob i homòfob alhora. Els ter­ri­to­ris indígenes eren vis­tos com un niu de sodo­mi­tes que no encai­xa­ven amb l’hombría espa­nyola. Van ser dura­ment cas­ti­gats. Al Museu Marítim es poden veure gra­vats de les tor­tu­res i morts a la forca o a la foguera que patien els asse­nya­lats per tenir sexe con­tra natura. En Samuel, i tants com ell, és l’última (penúltima?) víctima d’aquest pen­sa­ment que era i és pur verí fei­xista. El van matar sense que ni tan sols pogués fer el crit de des­es­pe­ració d’aquell mari­ner del segle XVI. Que li per­me­tes­sin viure la seva vida.