La gana guanya el combat

No ho estem acon­se­guint. Un 10% de la població del món passa gana i un 30% no se sus­tenta ade­qua­da­ment, per­cen­tat­ges que s’incre­men­ten any rere any i que el 2020 la pandèmia ha empit­jo­rat. En canvi, des del tom­bant de segle els experts inter­na­ci­o­nals insis­tei­xen que la huma­ni­tat està en con­di­ci­ons d’erra­di­car aquesta malura i ara mateix expli­quen que si suméssim la pro­ducció exis­tent en ter­mes de calo­ries podríem nodrir tot­hom, i que el pro­blema és de mala dis­tri­bució. Par­lem-ne. En pri­mer lloc –per a qui vul­gui acce­dir a infor­mació de pri­mera mà– les dades són extre­tes de l’informe L’estat de la inse­gu­re­tat ali­mentària, publi­cat per cinc impor­tants agències de Naci­ons Uni­des: FAO, OMS, Uni­cef, FIDA (Fons Inter­na­ci­o­nal de Desen­vo­lu­pa­ment Agrícola) i PMA (Pro­grama Mun­dial d’Ali­ments) i real­ment fan fere­dat: que cada dia 811 mili­ons de per­so­nes s’aixe­quin sense saber què men­ja­ran o si men­ja­ran, no hau­ria de dei­xar insen­si­ble a ningú. Cau­ses? Múlti­ples: una letal com­bi­nació de guer­res, canvi climàtic (sequera, inun­da­ci­ons) i un sis­tema ali­men­tari inten­siu que mal­met el medi ambi­ent i ataca els cam­pe­rols dels països del sud. Con­seqüències? Més empo­bri­ment, més malal­ties i morts, més exclo­sos i eli­mi­nats del desor­dre glo­bal –els exce­dents del sis­tema, pura dei­xa­lla, que va mos­trar Bau­man– i més explo­si­ons soci­als que són de la gana en dife­rents parts del pla­neta, com ja estem veient, perquè en el món ric també se’n passa i hi crei­xen les desi­gual­tats i les catàstro­fes natu­rals. No sabria dir si som a temps de can­viar de rumb.