Sota el sol de la Toscana

El pai­satge de la Tos­cana, fil­mat per Vit­to­rio Sto­raro a Io ballo da sola, amb els grocs dau­rats esti­vals, em va dur a recor­dar una pel·lícula, entre tan­tes roda­des en aquesta regió apro­fi­tant-ne des­ca­ra­da­ment la bellesa, pro­ta­go­nit­zada per una Diane Lane espec­ta­cu­lar amb la idea que també trans­corre a l’estiu i fent-se’m pre­sent que, com en el cas de la de Ber­to­lucci, hi ha un munt d’àpats con­cor­re­guts: Under the Tus­can sun (2003), diri­gida per la nord-ame­ri­cana Audrey Wells, que va morir el 2018, als 58 anys, amb una fil­mo­gra­fia escassa. Recor­dava la pel·lícula plena de clixés rela­tius a una imatge anglo­sa­xona (ori­gi­nada a Angla­terra i ben tras­pas­sada als EUA fins a arri­bar a Hollywood) d’Itàlia com un paradís on gau­dir dels pla­ers de la vida, sen­tir-hi espur­nes de la síndrome de Stend­hal i, és clar, el ful­gor del desig sexual. Tan plena de tòpics que em reve­nia com una paro­dia sor­ne­guera de tal ima­gi­nari.

He tor­nat a veure el film (basat en una novel·la auto­bi­ogràfica de la nord-ame­ri­cana Fran­ces Mayes, que ha dedi­cat bona part dels seus tex­tos a cele­brar la Tos­cana) i m’he ado­nat que, mal­grat que l’escrip­tora pro­ta­go­nista hi arriba en unes ines­pe­ra­des vacan­ces esti­uen­ques en un tour gai cedi­des per una amiga les­bi­ana emba­ras­sada, la història s’estén en el temps. Tant se val: la Tos­cana ide­a­lit­zada sem­pre sem­bla sota el sol de l’estiu. El cas és que, havent-se sepa­rat del marit, Fran­ces deci­deix que­dar-se a la Tos­cana com­prant una casa en runes a Cor­tona. Allà coneix una excèntrica que es remu­lla en una fon­tana com Syl­via/Anita Ekberg a La dolce vita; fa amis­tat amb els polo­ne­sos que li recons­tru­ei­xen la casa; acull l’amiga emba­ras­sada, i, com en un miratge, s’ena­mora d’un italià de Posi­tano (el poble on, trans­fi­gu­rat en Mon­gi­be­llo, l’impos­tor Tom Ripley s’hi sent fas­ci­nat) que, davant del mar, li diu allò que les nord-ame­ri­ca­nes supo­sen que diuen els ita­li­ans: “M’agra­da­ria nedar en els teus ulls.” Hi con­ti­nuo apre­ci­ant una certa sor­ne­gue­ria. Segui­rem a la Tos­cana, però en una altra època. Demà: A room with a view (James Ivory, 1985).