Rentar-se la cara ‘en verd’

Aquest any, a la vall del Rift, a Kenya, només ha plo­gut una set­mana, les lla­vors s’han per­dut i es passa gana. Ahir recordàvem que qui paga els plats tren­cats del canvi climàtic no és qui mal­met el medi, i avui la indig­nació s’enfila a nivells extrems quan tenim notícia de les estratègies de les grans com­pa­nyies con­ta­mi­nants per ren­tar-se la cara en verd i con­ti­nuar amb els seus insen­sats bene­fi­cis. (La infor­mació pro­ce­deix de l’estudi Un risc net, d’Inter­mon Oxfam). Empre­ses com ara Bri­tish Airways, Uni­le­ver, Citi­group, Black­Rock, Shell i BP es com­pro­me­ten públi­ca­ment a obte­nir zero emis­si­ons netes de car­boni pel 2050, i aquest esforç que sem­bla ben llo­a­ble i neces­sari porta trampa. De quina manera pre­te­nen com­plir l’objec­tiu? Reduint les pròpies emis­si­ons? Apos­tant clara­ment i urgent­ment per ener­gies reno­va­bles? Doncs no ben bé; el pla és refo­res­tar immen­ses exten­si­ons de ter­reny en països de ren­des bai­xes perquè els arbres absor­bei­xin el CO2 que con­ti­nu­a­ran llençant a l’atmos­fera, i per a això farien falta uns 1.600 mili­ons d’hectàrees fores­tals noves, que és més que totes les ter­res agrícoles del món. Algu­nes coses a dir: Per què no es comença per atu­rar la devas­tació de l’Ama­zo­nes, dit pulmó de la huma­ni­tat? Què pas­sarà amb els mili­ons de petits cam­pe­rols que depe­nen dels seus cul­tius? Més cri­sis ali­mentàries? Més des­plaçaments mas­sius? Que no ens des­pis­tin: el pro­blema són els com­bus­ti­bles fòssils, la terra dona men­jar, les comu­ni­tats no des­tru­ei­xen sinó que pro­te­gei­xen els eco­sis­te­mes, la vida de tot­hom.