Un error nacional

El Fut­bol Club Bar­ce­lona diu que és més que un club. Em sem­bla que des que Lio­nel Messi l’ha dei­xat no ho pot dir més. Un club de fut­bol que té un actiu com el de Messi i que diu que és més que un club, no pot dei­xar mar­xar aquest juga­dor, que té una importància inter­na­ci­o­nal i que farà molt de mal no tan sols al Fut­bol Club Bar­ce­lona sinó també a Cata­lu­nya.

Aquest és un arti­cle econòmic i, per tant, haig de dei­xar al marge els aspec­tes polítics de l’afer, que són tan impor­tants com els econòmics. Però l’eco­no­mia també té la seva importància i em sap greu que l’actual direc­tiva no hi hagi tro­bat una solució. De tècnica fut­bolística en sé molt poc, tot i que m’agrada molt aquest esport, però de finan­ces en sé una mica més i pro­ba­ble­ment m’hau­ria vist amb cor de tro­bar una solució econòmica a l’afer Messi, mal­grat el des­ni­vell de la massa sala­rial i de l’acti­tud del pre­si­dent de la Liga de Fut­bol, Javier Tebas, que és un per­so­natge del qual no m’agra­da­ria fer elo­gis.

La res­pon­sa­bi­li­tat del pre­si­dent Bar­to­meu i del seu equip és molt clara i, en aquest sen­tit, les decla­ra­ci­ons de Laporta han estat també molt clares. Ales­ho­res em pre­gunto: com és pos­si­ble que un club que per­tany als seus socis arribi a fer les bes­ti­e­ses que sem­bla que han arri­bat a fer en Bar­to­meu i com­pa­nyia? Els socis no es poden limi­tar a assis­tir a una junta d’acci­o­nis­tes i apro­var el balanç que els pre­sen­ten. Tal com van les coses, em sem­bla que és neces­sari que els socis dema­nin una audi­to­ria del balanç, sem­pre que el pre­si­dent de la firma audi­tora no sigui el cunyat o el cosí germà del pre­si­dent del Barça. Si s’hagués fet l’audi­to­ria en el seu moment, no s’hau­rien fet 500 mili­ons de pèrdues ni els fit­xat­ges estúpids que va fer el dar­rer equip direc­tiu del club.

Tenim el Barça en una situ­ació de fallida i que no podia reno­var Messi sense una ope­ració espe­cial. No podia aug­men­tar la seva massa sala­rial tot i que sem­bla que es van fer ges­ti­ons per reduir la plan­ti­lla. De totes mane­res, no es podia per­dre un Messi, que repre­senta molt, fins i tot econòmica­ment per al Barça. Quan­tes samar­re­tes es dei­xa­ran de ven­dre? Quants patro­ci­na­dors dona­ran diners ara al Barça? Quants afi­ci­o­nats a Tailàndia o al Japó es per­dran? Els patro­ci­na­dors paga­ven diners perquè sabien que a Tailàndia i al Japó hi ha admi­ra­dors del Barça perquè tenia un juga­dor que es deia Messi.

Els mili­ons que feien falta es podien tro­bar en alguna enti­tat finan­cera, en algun fons d’inversió o en un grup de fanàtics –ho dic posi­ti­va­ment– del nos­tre club. He dit que m’hau­ria vist amb cor de tro­bar una solució i ho con­ti­nuo pen­sant. Cinc mili­ons d’euros no són gran cosa per a una enti­tat finan­cera o per a molts grups cata­lans. S’hau­ria d’haver fet ges­ti­ons fa molts mesos, ja que la junta de Laporta devia conèixer per­fec­ta­ment les nor­mes de la Lliga espa­nyola i els incon­ve­ni­ents que la reno­vació de Messi pro­vo­ca­ria.

La no reno­vació de Lio­nel Messi és un error naci­o­nal. Vull dir amb això que el pri­mer club de Cata­lu­nya ha fet un mal immens al que en diem El Procés. L’ha fet adju­di­cant tota la culpa a l’equip exe­cu­tiu ante­rior, però hau­ria d’haver assu­mit la culpa de no haver tro­bat una solució. Per Déu, senyor Laporta, hi ha finan­cers en el club i a Bar­ce­lona que li hau­rien bus­cat i donat solu­ci­ons! Fa uns anys li hau­ria dit que amb una gestió a La Caixa ja tenien el pro­blema resolt, però des que s’ha cas­te­lla­nit­zat és més difícil. Es podia dema­nar també ajut a la Gene­ra­li­tat, que podia fer acci­ons no direc­tes però sí indi­rec­tes.

Enyo­raré molt el club que era més que un club. Ara és sim­ple­ment un club i poc ago­sa­rat per les qüesti­ons naci­o­nals.