Nicola i Bart, heu vençut la mort

El juliol del 1921, el jutge Webs­ter Thayer, reco­ne­gut racista i con­trari a la immi­gració, va con­dem­nar a mort el saba­ter Nicola Sacco i el vene­dor de peix Bar­to­lo­meo Van­zetti, acu­sats d’un roba­tori amb homi­cidi que no havien comès. El tri­omf de la revo­lució soviètica havia des­fer­mat la histèria col·lec­tiva de les clas­ses benes­tants dels EUA espan­ta­des per l’arri­bada d’euro­peus sense recur­sos con­si­de­rats mis­sat­gers del ter­ror roig. La vista cele­brada a Mas­sac­hu­setts fou un avís als des­a­fa­vo­rits que inten­ta­ven ocu­par un espai en una soci­e­tat ultra­con­ser­va­dora que va tro­bar en la coar­tada assas­sina la jus­ti­fi­cació per enco­brir el crim real atribuït als dos ita­li­ans: ser immi­grants, pobres i anar­quis­tes. Mal­grat les pro­tes­tes mun­di­als, en les quals par­ti­ci­pa­ren Ein­stein, Freud, Rus­sell, Dos Pas­sos, Shaw, Sin­clair i Una­muno, i les vagues i mani­fes­ta­ci­ons a Lon­dres, París, Berlín, Bue­nos Aires i Nova York, els dos acti­vis­tes van ser exe­cu­tats a la cadira elèctrica el 23 d’agost del 1927, ara fa 100 anys. Un cas emblemàtic de malesa legal que es va man­te­nir fins als anys 70, quan Joan Baez va immor­ta­lit­zar la cançó Here’s to you, Nicola and Bart i va popu­la­rit­zar la tor­nada:”Mai la mort se us endurà.” Però no va ser fins al 1977 que l’ales­ho­res gover­na­dor de Mas­sac­hu­setts, Mic­hael Dukakis, els va decla­rar inno­cents. Avui, quan hi ha qui pre­senta la immi­gració com una amenaça, can­tem amb Mous­taki: “Main­te­nant Nicola et Bart, vous dor­mez au fond de nos coeurs, vous étiez tous seuls dans la mort, mais par elle vous vain­crez!” Recor­dem-los per vèncer les injustícies.