Temps d’art

Ahir vam publi­car un ampli arti­cle amb el car­tell d’expo­si­ci­ons que s’obri­ran a Cata­lu­nya aquest dar­rer tram de l’any, i les sen­sa­ci­ons de l’autora quan l’escri­via, jo mateixa, no eren gaire dife­rents de les que han tin­gut els lec­tors que ens han fet arri­bar les seves opi­ni­ons. Que a tot el país, i per des­comp­tat a la seva capi­tal, els museus, petits, mit­jans i grans, cui­den les pro­gra­ma­ci­ons i són capaços de tirar enda­vant pro­jec­tes sin­gu­lars fins i tot en situ­a­ci­ons tan adver­ses com l’actual. Hi ha qui creu que s’ha per­dut qua­li­tat i ima­gi­nació, i segu­ra­ment tenen raó en el cas con­cret d’algu­nes ins­ti­tu­ci­ons, però una visió gene­ral els con­tra­diu: l’oferta és tan gran i diversa que el pro­blema és tenir prou temps per poder-la gau­dir.