Manipulant el pensament

Ens hem acos­tu­mat a menys­te­nir l’ús cor­recte del llen­guatge com a signe d’iden­ti­tat i manera d’enten­dre el món. Em pre­o­cupa l’accep­tació natu­ral dels errors lingüístics que ens arri­ben des dels mit­jans de comu­ni­cació cata­lans i que tole­rem perquè ens fa més moderns. Com­pro­vem cada dia l’ús ascen­dent del cas­tellà al car­rer, també al pati de les esco­les i en entorns d’oci. Refe­rir-nos al que pen­sem o sen­tim no és igual en una llen­gua que en una altra, ja que el marc men­tal en què això passa can­via. Tant els angli­cis­mes, que s’este­nen com l’oli, com els cas­te­lla­nis­mes “nor­ma­lit­zats” en el sub­cons­ci­ent, i reforçats diària­ment quan els sen­tim en els mit­jans de comu­ni­cació o de per­so­nes influ­ents, són un greu pro­blema. Nogens­menys, la llen­gua i el llen­guatge ser­vei­xen per expres­sar les nos­tres idees i pen­sa­ments, però també per impo­sar-los. I és per això que calen esforços i una lluita mili­tant en la seva defensa.

Perquè s’enten­gui el meu punt de vista, poso d’exem­ple alguns casos. Què podem dir de deter­mi­nats mime­tis­mes que s’ins­tal·len en el dia a dia, col·loquial­ment, com el “boca a boca”, els “new arri­vals” a les boti­gues de roba o expres­si­ons com “postu­reig” o “posar en valor”, que subs­ti­tu­ei­xen expres­si­ons ja exis­tents? L’actu­a­li­tat ens porta a par­lar de “bote­llots” o bor­rat­xera col·lec­tiva, la immu­ni­tat de “ramat” en lloc de la de grup, o la lleu­ge­resa en l’ús de l’expressió “immu­ni­tat” quan sols és pro­tecció en un per­cen­tatge ele­vat amb efec­tes nega­tius sobre les mesu­res de segu­re­tat. Les fal­ses idees també gene­ren pre­ju­di­cis i este­re­o­tips que a través de la llen­gua gene­ren acti­tuds i con­duc­tes. L’ús del llen­guatge a la lleu­gera porta a l’estig­ma­tit­zació de grups, cer­ta­ment. I els joves es tro­ben i beuen col·lec­ti­va­ment, no pas pel tan­ca­ment de l’oci noc­turn, com se’ns diu, sinó per la neces­si­tat de tro­bar-se i fer coses junts, bevent en aquest cas. I amb una eco­no­mia precària com la d’ells, el cost econòmic de l’alco­hol és molt infe­rior al dels preus del mateix con­sum als locals noc­turns. L’engany a través dels mis­sat­ges fal­sos, repe­tits i ampli­ats pels mit­jans de comu­ni­cació, no fa cap altra cosa que con­fon­dre i enga­nyar, estig­ma­tit­zar i este­re­o­ti­par uns fets i uns col·lec­tius. I quan es fa a través del llen­guatge, encara és pit­jor.