Alimentem la gana dels pobres

Pri­mera foto: un home aboca mitja pizza, dos iogurts i una bossa de plàstic amb pa a la galleda. Segona foto: enmig d’una mun­ta­nya d’escom­bra­ries uns nens bus­quen alguna cosa per endra­par. Totes dues imat­ges repre­sen­ten una rea­li­tat fatal­ment com­ple­mentària amb xifres esfereïdores: cada any es mal­ba­ra­ten 1.600 mili­ons de tones d’ali­ments (un terç dels que s’ela­bo­ren al món) men­tre uns 900 mili­ons de per­so­nes patei­xen des­nu­trició. Tan absurd com lamen­ta­ble, entrem al detall. El 70% del men­jar del pla­neta s’obté en mini­fun­dis de països dels sud on tres de cada qua­tre habi­tants viuen en la pobresa; els manca tec­no­lo­gia, finançament, mit­jans de trans­port i car­re­te­res per acce­dir als mer­cats i els sobren inter­me­di­a­ris abu­sa­dors, de manera que els seus guanys són escar­ran­sits o ine­xis­tents perquè en ori­gen ja es perd bona part del pro­ducte. I el que arriba a la taula dels països rics és també en bona part des­a­pro­fi­tat i llençat a les escom­bra­ries per con­su­mi­dors amb poc ente­ni­ment que com­pren pels ulls sense consciència sobre els efec­tes que la seva irres­pon­sa­bi­li­tat com­porta. Mirem-ho amb pers­pec­tiva: Per què hem de des­ti­nar un 30% del sòl agrícola a gene­rar cul­tius que no s’uti­lit­zen? Les dei­xa­lles com­po­nen el 10% de les emis­si­ons de gasos d’efecte hiver­na­cle i con­tri­bu­ei­xen a l’escal­fa­ment glo­bal i a la cadena de des­as­tres climàtics i desi­gual­tats crei­xents. El resum el mos­tren les dues fotos: els que pas­sen gana ens ali­men­ten amb un men­jar que els tor­nem en forma de resi­dus que ali­men­ten la seva pobresa.