Opinió

Sorpresa a Besalú

Vaig sortir del Museu del Circ aclofat, com diria el mestre Fabra

Fa temps que conec en Genís Mata­bosch, i sé la dedi­cació i ena­mo­ra­ment que pro­fessa pel món del circ, deu ser la per­sona que més en sap. I si no és la pri­mera, és la segona. La seva conei­xença i amis­tat ve de lluny: un ser­vi­dor va ser dels pri­mers que van anar a veure la seva col·lecció de circ que tenia a Figue­res, fa anys (no recordo quants), quan a la ciu­tat encara no es par­lava ni d’aque­lla remota pos­si­bi­li­tat d’un Museu del Circ a can Cusí del car­rer Sant Pau. En Genís ens con­vidà, a en Joan Fer­rerós i a un ser­vi­dor, a anar a casa seva a veure tot el que guar­dava en relació amb el circ (pas­quins, pro­gra­mes, segells, ceràmica, ves­tits, gra­va­ci­ons, lli­bres…). Vam que­dar parats, i al cap d’un temps també quedà parat el pro­jecte de museu. Qui no ha parat mai és en Genís, que ara, després de tan­tes fei­na­des i recer­ques pel lloc ideal per al seu museu, l’ha tro­bat a Besalú, i me n’ale­gro d’allò més. Deia que la conei­xença ve de lluny: el seu avi Fre­de­ric i el meu pare van ser molt amics. Com­par­tien l’afició a la pin­tura pai­satgística, i encara sem­bla que els veig tots dos, amb el cava­llet plan­tat en diver­sos indrets del meu poble, pin­tant i par­lant. Dos excel·lents com­panys de tota la vida. Doncs sí, tot això que ha mun­tat a Besalú sobre­passa, en molt, en moltíssim, tot el que m’ima­gi­nava que era capaç de fer en Genís. Vaig sor­tir del Museu del Circ (únic a tot el país i molt més enllà) aclo­fat, com diria el mes­tre Fabra, sorprès del mun­tatge, del mate­rial expo­sat, dels conei­xe­ments pre­ci­sos, de les seves expli­ca­ci­ons i del seu entu­si­asme latent. Ell i en Joan són el tàndem exe­cu­tiu de tot ple­gat: de la increïble orga­nit­zació, nego­ci­a­ci­ons i fei­nada que els ha com­por­tat aquest espa­ter­rant resul­tat a Besalú. Sé com tre­ba­llen, com patei­xen i s’hi esfor­cen, i ara tot­hom pot cons­ta­tar el resul­tat del que s’havien pro­po­sat. Insis­teixo en el pati­ment, perquè conec tots els ets i uts dels pro­ble­mes, les decep­ci­ons, els desen­ganys i els esforços esgo­ta­dors i inútils per un museu a Figue­res. El premi Ele­fant d’Or que s’atorga en els seus fes­ti­vals de circ, són ells els pri­mers que el merei­xen, perquè les nego­ci­a­ci­ons i tre­balls han sigut ele­fantiàsics (pas­sez le mot), els ha cal­gut la força i fer­mesa de l’ani­mal ter­res­tre més cepat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia