Tindrem llei electoral?

Sem­bla que el Par­la­ment inten­tarà, per fi, fer una llei elec­to­ral cata­lana. No és un repte fàcil. Si ho fos ja faria qua­tre dècades que esta­ria apro­vada. De fet, totes les comu­ni­tats autònomes espa­nyo­les tenen llei elec­to­ral pròpia. Com és, doncs, que no la té una nació com Cata­lu­nya, que històrica­ment ha vol­gut auto­go­ver­nar-se i ara té una majo­ria par­la­mentària a favor de la República?

La res­posta és sen­zi­lla: els dos antics par­tits tra­di­ci­o­nals de la política cata­lana, CiU i el PSC, no es posa­ven d’acord en com calia tra­duir els vots en escons. I els càlculs par­ti­dis­tes i les dis­cus­si­ons sobre si era o no injust que el PSC guanyés en vots i CiU en escons s’enquis­ta­ven fins a fer desis­tir de bus­car un acord per apro­var una llei nova. Amb la irrupció d’ERC al tau­ler polític com a força gran, això ha can­viat.

Tenir una llei elec­to­ral pròpia ara és urgent perquè la Loreg ha que­dat obso­leta i no ens deixa marge per deci­dir com volem votar; ho vam veure el 14-F. Amb llei pròpia podríem deci­dir a par­tir de quina edat es vota, si poden votar les per­so­nes migra­des, podríem imple­men­tar el vot electrònic i resol­dre, final­ment, el des­ga­vell del vot exte­rior.

La pro­posta d’ERC d’impul­sar una ponència con­junta de tots els grups (excepte Vox) és molt benin­ten­ci­o­nada: es par­tirà d’un con­sens molt ampli, impres­cin­di­ble si la llei s’ha d’apro­var amb el vot de dues ter­ce­res parts del Par­la­ment. Ara espe­rem que el debat no es torni a reduir a l’equi­valència vots-escons. No podem aspi­rar a cons­truir una República si el Par­la­ment no és capaç de deci­dir com vota­ran els seus ciu­ta­dans.