La germana petita

El 27 de maig del 2019 es van cele­brar els dar­rers comi­cis muni­ci­pals. A hores d’ara ja s’han fet tots els relleus pac­tats en les inves­ti­du­res, s’ha fet balanç de la mei­tat del man­dat i alguns ajun­ta­ments han can­viat d’alcalde. Alguns, com Bada­lona, ho faran les pro­pe­res set­ma­nes amb una moció de cen­sura. I totes aques­tes coses volen dir que en un any i mig hi tor­narà a haver elec­ci­ons muni­ci­pals. La soci­e­tat ha can­viat, tot va més de pressa ara, i els par­tits també. Alguns d’ells ja han enge­gat ofi­ci­al­ment la pre­cam­pa­nya i tots, abso­lu­ta­ment tots, han posat en marxa la maquinària interna. Sovint ens fixem només en les grans elec­ci­ons. Les que con­fi­gu­ren par­la­ments i con­gres­sos, i veiem com a insig­ni­fi­cants les muni­ci­pals. Pot­ser perquè també des de les admi­nis­tra­ci­ons majors es con­si­de­ren els ajun­ta­ments com la ger­mana petita, la lletja de l’engra­natge. I no som cons­ci­ents de la importància del poder local.

Els ajun­ta­ments són el pal de paller de tot el sis­tema públic. El ser­vei més directe que rep el ciu­tadà i on milers de regi­dors, regi­do­res, alcal­des i alcal­des­ses es dei­xen la pell per fer que el poble tiri enda­vant mal­grat que la com­pen­sació que en reben sigui sovint irrisòria. I també són el termòmetre del país. Les dar­re­res se les va endur ERC, Junts va entrar per suplir l’antiga CiU, la CUP es va man­te­nir igual que el PSC o els Comuns, i el PP i Ciu­ta­dans pràcti­ca­ment van des­a­parèixer. El pro­per any i mig entra­rem en aque­lla dinàmica de veure pro­cla­ma­ci­ons, comi­ats i can­vis de camisa. Una època en què tot­hom creurà en el muni­ci­pa­lisme, el ter­ri­tori i la igual­tat d’opor­tu­ni­tats. Però tot això no es demos­tra en cam­pa­nya i en pre­cam­pa­nya. Aquest con­ven­ci­ment es demos­tra amb fets, i a Cata­lu­nya encara no hi ha una llei de governs locals pròpia ni un nou sis­tema per finançar-los. Els intents del 2013 van que­dar en no res i la fatídica llei Mon­toro, millor obli­dar-la. Si es creu en els ajun­ta­ments, això no pot espe­rar més. Perquè, com recor­den tots en cam­pa­nya, els con­sis­to­ris són els pri­mers a qui tot­hom recorre.