Que no em porti paquets a casa

Diven­dres 10 de desem­bre, 20.22 h, magat­zem d’ Ama­zon a Edwards­vi­lle (Illi­nois), Larry Vir­den fa un what­sapp a la pare­lla: “Tor­naré a casa després de la tem­pesta.” “Què vols dir?”, li pre­gunta ella. “L’empresa no ens ha permès mar­xar”, con­testa. A les 20.51 ella s’hi torna a comu­ni­car: “Encara tre­ba­lleu? Espero que esti­guis bé!” Ja no hi ha res­posta, el tor­nado havia ensor­rat l’edi­fici entre les 20.30 i les 20.32 damunt un nom­bre inde­ter­mi­nat d’obrers bo i posant al des­co­bert l’hor­ror de les pràcti­ques labo­rals impo­sa­des per la pla­ta­forma que ens porta els paquets a casa. Quan­tes desgràcies han de pas­sar perquè obrim els ulls? Les denúncies –qui les escolta?– no són pas de fa dos dies: pro­duc­ti­vi­tat gai­rebé escla­vista per damunt d’ona­des de calor i altres fenòmens climàtics extrems, ame­na­ces d’aco­mi­a­da­ment que fan apu­rar els mar­ges de pro­tecció, pro­hi­bició d’entrar els mòbils a la nau –alguns, com Vir­den, no ho res­pec­ta­ven–, la qual cosa ha difi­cul­tat la recerca de super­vi­vents. Tam­poc se sap encara quanta gent hi ha que­dat atra­pada: només set dels 190 emple­ats de la com­pa­nyia ho són –o ho eren– a temps com­plet i per la cam­pa­nya de Nadal n’hi havia una pila de sub­con­trac­tats ini­ci­al­ment no iden­ti­fi­cats; es cal­cula que els morts superen el cen­te­nar. Jeff Bezos, fun­da­dor d’Ama­zon, va reac­ci­o­nar tard davant la tragèdia, estava més ocu­pat pen­jant imat­ges del seu dar­rer viatge a l’espai, total­ment fora d’òrbita del més ele­men­tal sen­tit d’huma­ni­tat. Tant se val, l’astro­nauta del sub­mon con­ti­nuarà por­tant paquets a casa; a mi no.