Els està creixent massa el nas

Quan el trio de les Açores anun­ci­ava armes de des­trucció mas­siva per jus­ti­fi­car la invasió de l’Iraq, l’opinió pública no s’ho va empas­sar fàcil­ment i va sor­tir al car­rer a mani­fes­tar-se con­tra la guerra. Eren temps, a prin­ci­pis de segle, en què als men­ti­ders encara els crei­xia el nas de la ver­go­nya, i més si en funció dels seus càrrecs havien d’apa­ren­tar cert sen­tit de l’ètica i la decència. Ara, ni això, no hi ha cap dubte que hem pro­gres­sat molt quant a la cre­ació i difusió de notícies fal­ses que actuen, elles sí, com a arma de des­trucció del més genuí sen­tit democràtic. Està esde­ve­nint un mètode tan habi­tual i nor­ma­lit­zat que ja no cal apel·lar al mes­tre Goeb­bels per saber el ter­ra­bas­tall que pro­voca una bola repe­tida mil vega­des; les xar­xes ens ho mos­tren cada dia i pels des­co­sits. Però sí pren­dre consciència de la doble inten­ci­o­na­li­tat que mou a qui la pro­paga: des­pres­ti­giar l’adver­sari polític mit­jançant atacs vis­ce­rals i car­re­gats d’odi que el pre­sen­ten com un mal­fac­tor a aba­tre. I, sobre­tot, alçar una cor­tina de fum per tapar les pròpies misèries, gene­ral­ment cor­rup­te­les, i elu­dir-ne res­pon­sa­bi­li­tats. Qui­nes notícies s’han inten­tat ocul­tar amb la polèmica mani­pu­lada de les macro­gran­ges? Ho recull Igna­cio Esco­lar a eldi­a­rio.es: la millora dels índexs d’ocu­pació, l’apro­vació de la llei òmni­bus a la Comu­ni­tat de Madrid que afa­vo­reix l’espe­cu­lació del sòl; la impu­tació del pre­si­dent del PP de Sala­manca per pre­sumpte finançament il·legal... Sabem qui són, els creix massa el nas i si ens els cre­iem –si ens dei­xem emmas­ca­rar per una pae­lla bruta– ja hem per­dut.