Opinió

Tribuna

Caçadors de mots

“Amb el Paraulògic entrem de ple en el rusc hexagonal dels mots per convertir-nos no tan sols en simples caçadors lingüístics, sinó en inquiets aprenents d’una llengua on es reflecteix la manera de pensar, de treballar i de viure d’uns Països Catalans

Obro el mòbil i entro al Paraulògic (abans obria l’Ins­ta­gram o el Face­book) i em con­vida, tant sí com no, a sub­mer­gir-me en un joc lingüístic en for­mat de pas­sa­temps. ¿Quin és el repte? Doncs tro­bar tants mots cata­lans com sigui pos­si­ble (man­lle­vats o no però que sur­ten al dic­ci­o­nari de l’Ins­ti­tut d’Estu­dis Cata­lans). Comen­cem, i avui el com­bat lèxic és majúscul. Apa­rent­ment sem­bla fàcil pel nom­bre de parau­les que he de bus­car, un total de 66, però l’índex de difi­cul­tat és bru­tal: Lle­tres: c + aeiouv. He de loca­lit­zar el nom­bre més gran de parau­les a par­tir d’aques­tes lle­tres a con­dició que con­tin­guin la de l’hexàgon cen­tral de color ver­mell (en aquest cas, la c).

Davant la crisi d’immersió lingüística que pro­met el govern de Cata­lu­nya, sub­mer­gir-se en el món de les parau­les no és tan sols caçar-les al vol i si l’encerto l’ende­vino, sinó que anem més enllà (ni que sigui de manera incons­ci­ent) fins a gene­rar un gran rusc amb milers de cel·les hexa­go­nals on viuen les històries de les parau­les. Històries, tan­ma­teix, que no ens atu­rem a lle­gir per veure’n l’ori­gen, però fer-ho és un exer­cici, a pilota pas­sada, que ens per­met tenir una visió més àmplia de la riquesa ter­mi­nològica, dia­lec­tal i eti­mològica. ¿Em voleu acom­pa­nyar en el Paraulògic dels 66 mots?

En aquest nom­bre tan fantàstic que for­men tot un rusc tenim mots científics, tècnics, de for­mació culta, i mots de la llen­gua gene­ral, de pro­cedència popu­lar. Rere aquesta llista de ter­mes tenim la vida de les parau­les. En tenim d’ori­gen o for­mació culta (sim­pli­fico els sig­ni­fi­cats), com ara caució (“segu­re­tat que dona algú del com­pli­ment d’una obli­gació”, del ll. cau­tio, -onis), acàcia (“tipus d’arbre” del ll. aca­cia), eva­cu­ació (“acció o efecte d’eva­cuar, treure algú d’un lloc” o també “defe­cació”, del ll. eva­cu­a­tio, -onis), vaccí (“vacuna” del ll. vac­ci­nus, -a, -um “rela­tiu a la vaca”), vacu (“buit” s. XIV; del ll. vacuus, -a, -um)...

I també en tenim d’ori­gen històric, popu­lar o dia­lec­tal, on podem veure reflec­tits els diver­sos par­lars de la llen­gua cata­lana: ací (del ll. vg. ecce hic “aquí”, adverbi molt ben con­ser­vat en els dia­lec­tes occi­den­tals), aüc (“crit allar­gas­sat i pro­fe­rit amb força, sovint per exci­tar o espo­ru­guir els ani­mals o les per­so­nes, d’ori­gen ono­ma­to­peic”), càvec (“eina sem­blant a l’aixada” s. XIV; for­mat sobre ll. cavare amb sufix -ec per influx del ll. mani­cum “mànec”), coa (mot habi­tual en occi­den­tal i en baleàric, “cua” s. XIV; del ll. vg. coda, ll. cl. cauda), coc (“cui­ner” s. XIII; del ll. coquus – “pastís”, de la mas­cu­li­nit­zació de coca, mot ben viu a les Ter­res de l’Ebre), cocó (“clot natu­ral obert en la roca, dins el qual es posa aigua quan plou o quan hi arriba la mar” d’una forma del llatí tardà cocone, resul­tant del llatí coculu, “cas­se­rola”, i pre­ci­sa­ment a Tivenys se cele­bra cada any la cursa dels cocons, que recorre mol­tes fin­ques que encara els con­ser­ven), coi (eufe­misme per “cony”), vacació (mot en desús en diver­sos ter­ri­to­ris del país, pro­ba­ble­ment com a sos­pita d’un apa­rent cas­te­lla­nisme i subs­tituït per vacança, 1507; del ll. vaca­tio, -onis, “vagar”).

El repte lingüístic, fins on puguem arri­bar (l’endemà el nos­tre Paraulògic de cada dia ens en donarà totes les solu­ci­ons), es trans­forma en un acte lúdic, amè, diver­tit i tant o més didàctic que una classe de gramàtica històrica o dia­lec­tal o de ter­mi­no­lo­gia científica, si, una vegada que hi hem jugat i de tant en tant, ens volem atu­rar a fer-ne una foto­gra­fia històrica.

En aquests jocs lingüístics, aju­dar-se d’eines és una manera de com­ple­men­tar l’apre­nen­tatge a través del joc. Tenim el dic­ci­o­nari de l’IEC en línia, que ens per­met fer cer­ques avançades molt interes­sants i el Dadalògic, un web que ofe­reix dades que aju­den a resol­dre el Paraulògic i a fer aflo­rar la cre­a­ti­vi­tat en aquells moments en què el joc sem­bla no avançar. Amb el Paraulògic entrem de ple en el rusc hexa­go­nal dels mots per con­ver­tir-nos no tan sols en sim­ples caçadors lingüístics, sinó en inqui­ets apre­nents d’una llen­gua on es reflec­teix la manera de pen­sar, de tre­ba­llar i de viure d’uns Països Cata­lans, massa sovint amenaçats per un Estat que, com diu Joan Solà, sem­pre ens ha sigut hos­til.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia