Som una espècie irreflexiva

Ten­dim a la des­es­pe­ració. Un what­sapp cri­dant a la mobi­lit­zació i bui­dem les estan­te­ries del súper en una tarda. Pri­mer vam pas­sar por de no poder-nos nete­jar el cul i ara ens des­es­pera no tenir pas­ti­lles de iode al calaix per la radi­ació o oli de gira-sol a l’armari per fre­gir xur­ros con­ge­lats. Pot­ser no és un mal moment per fer una atu­rada, sor­tir de l’escena i obser­var-nos com a espècie, perquè hi ha moments que fotem mitja pena. I mira que no sem­pre que l’ins­tint ens arros­sega ho fem mala­ment, perquè amb un cop de geni ens plan­tem a Polònia per aju­dar. És clar que fent coses sense rumiar també ens pot pas­sar que acu­mu­lem oli sense parar-nos a pen­sar que pot­ser els xur­ros no ens agra­den i que d’oli de gira-sol, de fet, no n’havíem com­prat mai.