En defensa de l’educació pública

Demà és el pri­mer dia de vaga a l’ense­nya­ment, mesura de pressió enge­gada unitària­ment pels sin­di­cats (feia 30 anys que no es rea­lit­zava una mobi­lit­zació d’aquesta enver­ga­dura) a la qual s’hi ha afe­git el per­so­nal del depar­ta­ment, les direc­ci­ons dels cen­tres i el Marc Uni­tari de la Comu­ni­tat Edu­ca­tiva (MUCE), que repre­senta sin­di­cats i asso­ci­a­ci­ons de famílies, de mes­tres i d’estu­di­ants. Rei­vin­di­ca­ci­ons a part –de les quals en par­la­rem–, és reve­la­dor que tot­hom coin­ci­deixi en denun­ciar la impro­vi­sació i les acti­tuds poc dia­lo­gants i impo­si­ti­ves de la con­se­lle­ria que difi­cul­ten el neces­sari con­sens per abor­dar els can­vis. Si és així, no són mane­res, i les mane­res impor­ten perquè obren o tan­quen les por­tes a les nego­ci­a­ci­ons. Sobre què volen trac­tar els mes­tres con­vo­cants? No només sobre el calen­dari esco­lar –la qüestió que més s’ha difós–, no només sobre la reversió de les con­di­ci­ons labo­rals reta­lla­des i l’esta­bi­lit­zació de les plan­ti­lles (hi ha un 51% d’interi­ni­tat), sinó també, i val la pena fixar-s’hi, sobre l’aug­ment de la inversió (ara és del 3,6% del PIB i s’hau­ria d’arri­bar al 6%), sobre la falta de dotació de plan­ti­lla que impe­deix aten­dre ade­qua­da­ment l’alum­nat més neces­si­tat de suport, sobre la bai­xada de ràtios, sobre l’oferta de pla­ces d’FP, sobre el nou currículum que no asse­gura la inclusió i la igual­tat de con­di­ci­ons dels alum­nes més vul­ne­ra­bles, sobre la defensa de la immersió lingüística i les cor­res­po­nents eines. Està en joc la qua­li­tat de l’edu­cació pública i la seva millora, una qüestió que afecta tota la soci­e­tat. Cal par­lar-ne i arri­bar a un bon acord.