El nou Trueta i els ulls de poll

El Tru­eta, a Salt. Déu-n’hi-do quins mals de panxa va fer pas­sar! A Salt, no del tot. Un bocí estava pac­tat per Girona. L’IBI, l’orgull gironí i aque­lles coses. En fi. La qüestió és que aque­lla exigència giro­nina de tenir part del nou hos­pi­tal Josep Tru­eta a Girona ara farà que dues pro­pi­e­tats cen­tenàries d’uns par­ti­cu­lars hagin d’expro­piar-se en nom de l’acord. Acord que és un i que podria ser un altre. Fer córrer el sòl afec­tat més cap a Salt pot­ser sal­va­ria injustícies urbanísti­ques. Però cal sal­var l’acord i fotre la culpa a la Gene­ra­li­tat. En fi. L’urba­nisme a la carta, el bé comú i la rara habi­li­tat del polític per donar la culpa al veí de dalt. A veure què fa Salut, ara. Passi el que passi, el Tru­eta ha de ser on ha de ser: 200 metres més amunt o 200 metres més avall.