Sense filosofia, no hi ha esperança

En una ocasió van pre­gun­tar a un escrip­tor quin sen­tit tenia seguir lle­gint Madame Bovary, i va opi­nar que era per estal­viar temps, no fos cas que algú la tornés a escriure igno­rant que ja exis­tia. És una idea simpàtica que invita a l’espe­rança: els nos­tres fills, aquests ene­mics acèrrims de qual­se­vol gar­got escrit a menys que formi part d’un meme o un gif, podrien caure un dia del cavall i posar-se a escriure frenètica­ment la història d’una dona que busca la feli­ci­tat als llocs equi­vo­cats. Qui de nosal­tres, per l’amor de Déu, gosa­ria dir-los que el seu esforç ha estat inútil, que Flau­bert ja tenia la cosa inven­tada? I si el que rees­cri­uen és Plató de dalt a baix? O Hegel? O Marx? Lla­vors caldrà un nou currículum esco­lar per era­di­car, junt amb la filo­so­fia, la sola idea d’inven­tar-la.