Són els valors, estúpid!

Durant la cam­pa­nya pre­si­den­cial als Estats Units el 1992, James Car­vi­lle, asses­sor del can­di­dat Bill Clin­ton, s’enginyà un eslògan per a moti­var l’equip: “És l’eco­no­mia, estúpid!” La recessió fre­nava la ree­lecció de George Bush pare, i aquesta vul­gar expressió hi posava cru­a­ment l’accent. La frase “It’s the eco­nomy, stu­pid!” va fer for­tuna i s’ha ree­di­tat amb múlti­ples vari­a­ci­ons.

VladÍmir Putin està per­dent la guerra –que ell obliga a ano­me­nar “ope­ració espe­cial”– a causa dels valors. El seu exèrcit deixa un ras­tre d’atro­ci­tats per allà on passa: exe­cu­ci­ons en massa, vio­la­ci­ons des de nenes fins a anci­a­nes, segres­tos, saque­jos i minatge de camps agrícoles. Els seus ser­veis secrets li van ocul­tar, per por i al més pur estil soviètic, la rea­li­tat d’Ucraïna com a nació plena que s’ori­enta lliu­re­ment vers l’Occi­dent, cap a la UE i l’OTAN. Els volu­mi­no­sos pres­su­pos­tos de defensa rus­sos han estat min­vats per la cor­rupció, dei­xant al des­co­bert que la seva potència mili­tar era en bona part un miratge. Els seus sol­dats no ente­nen per a què caram llui­ten, i estan fent de carn de canó mal equi­pada, mal ali­men­tada i pit­jor diri­gida. Les tro­pes rus­ses ni tan sols recu­llen els seus cadàvers, i s’han reti­rat del fallit setge de Kíiv tot acam­pant a la brava a la zona d’exclusió de Txernòbil. La inha­lació de pols radi­o­ac­tiva serà la sentència de mort per a molts d’aquests joves rus­sos, cri­ats en la ignorància del pit­jor acci­dent nuclear de la història. La dic­ta­dura és una tragèdia que en porta més.

La Unió Euro­pea ha entès que aquesta és la nos­tra guerra, on ens hi juguem el nos­tre ordre de segu­re­tat. La UE es reco­neix en els ucraïnesos que defen­sen a mort la seva inde­pendència i els valors de lli­ber­tat, democràcia i auto­de­ter­mi­nació. La barbàrica agressió del Krem­lin con­tra un estat pacífic i sobirà té un aire anacrònic, molt del segle XX, per la seva arbi­tra­ri­e­tat, bru­ta­li­tat i il·lega­li­tat segons el dret inter­na­ci­o­nal i la Carta de les Naci­ons Uni­des. Això ja cons­ti­tu­eix un crim de guerra, i el còmput s’agreuja dia a dia. L’obso­lescència mili­tar i estratègica del plan­te­ja­ment rus l’han pro­vada de com­pen­sar amb bom­bar­de­jos ter­rorífics i ter­ro­ris­tes con­tra la població civil i ins­tal·laci­ons nucle­ars. Cal docu­men­tar tots aquests abu­sos, i també els de l’exèrcit defen­sor, per a poder acla­rir res­pon­sa­bi­li­tats penals, civils, i repa­ra­ci­ons de guerra.

Mai la Unió Soviètica ni Rússia s’han fet càrrec dels danys mate­ri­als i humans infli­gits a altres pobles –ni al seu propi tam­poc–. L’URSS tira­nitzà l’Europa Cen­tral i de l’Est durant inter­mi­na­bles dècades. Ningú no els ha dema­nat perdó, i a sobre ara han d’aguan­tar les ame­na­ces de Putin. A Rússia encara falta fer un debat públic apro­fun­dit sobre l’atro­pe­lla­ment bes­tial de drets humans a dins i fora les seves fron­te­res en temps de la Unió Soviètica, i després. El con­trast amb Ale­ma­nya és diàfan.

L’obli­te­ració de Mariúpol per part de l’exèrcit rus es com­para amb la de la capi­tal txet­xena, Grozni, als noranta, i la d’Alep a Síria més recent­ment. La història es repe­teix perquè el Krem­lin mata i des­tru­eix sense que al seu país se’n pugui par­lar ni cas­ti­gar-los. El premi Nobel de la pau Andrei Sàkha­rov co-fundà el 1989 a Mos­cou l’asso­ci­ació Memo­rial, dedi­cada a la inves­ti­gació històrica i a la defensa dels drets civils. Sota Putin, aquesta ONG ha patit repressió i àdhuc l’assas­si­nat a Txetxènia de la seva acti­vista Natàlia Estemírova el 2009. Memo­rial va ser il·lega­lit­zada pel Tri­bu­nal Suprem rus el pas­sat desem­bre. Mal­grat les tantíssi­mes vícti­mes mor­tals sota el règim de Putin, els països de l’Europa occi­den­tal, i l’Estat espa­nyol el pri­mer, van con­ti­nuar veient-se, fent acords i nego­cis amb l’home fort de Mos­cou. La Unió Euro­pea s’aco­modà de manera molt naïf –o molt temerària– en una dependència energètica de Rússia que ha arri­bat al 45% del gas, el 25% del petroli i el 45% del carbó, segons dades de la Comissió Euro­pea. Els errors es paguen, i com més gros­sos, més cars.

Des de la pers­pec­tiva cata­lana, la nos­tra soli­da­ri­tat va cap a la nació ucraïnesa i els demòcra­tes rus­sos. Hem demos­trat a bas­ta­ment el nos­tre com­promís amb la defensa dels valors de lli­ber­tat, democràcia, drets humans i auto­de­ter­mi­nació. Jo vol­dria que aquests valors s’apli­ques­sin a tots els pobles, el nos­tre també.