Opinió

Tribuna

La Carta de les Arts a l’Educació

“Les arts a l’educació obligatòria no són tan sols un coneixement més, un altre aprenentatge bàsic. Són més que això: són eines per a l’educació integral de la persona, per al desenvolupament de les seves capacitats cognitives, emocionals i relacionals

Les decla­ra­ci­ons de prin­ci­pis no s’obli­den mai del dret de la ciu­ta­da­nia a la cul­tura. Un dret, però, que és paper mullat sense la deguda capa­ci­tació, sense dotar la ciu­ta­da­nia de les claus que li han de per­me­tre gau­dir crítica­ment dels béns cul­tu­rals i que li han de per­me­tre també expres­sar-se cre­a­ti­va­ment i esde­ve­nir sub­jecte actiu de la cul­tura. Sabem que, sense les bece­ro­les, no es pot lle­gir ni escriure. Això mateix passa amb els llen­guat­ges artístics: cal saber-ne les bece­ro­les per poder-hi lle­gir i escriure. Una capa­ci­tació que s’ha d’adqui­rir amb els altres conei­xe­ments bàsics, en les edats amb més capa­ci­tat d’apre­nen­tatge, i dins de l’edu­cació obli­gatòria, que arriba a tot­hom, sense exclu­si­ons econòmiques ni soci­als. Sabem que l’escola iso­lada no dona per a tot i que la funció edu­ca­tiva ha d’impli­car també les famílies i els agents social de la comu­ni­tat. D’igual manera, l’edu­cació en les arts ha de pro­duir-se en aliança entre l’escola i els agents cul­tu­rals i artístics de la comu­ni­tat, superant temors i inèrcies a banda i banda.

En qual­se­vol cas, afir­mem que “l’edu­cació en les arts és con­dició del dret de la ciu­ta­da­nia a la cul­tura”. Aquest ha estat el lema del Fòrum de les Arts a l’Edu­cació, con­vo­cat pel Con­sell Naci­o­nal de la Cul­tura i de les Arts (Conca) i cele­brat els dies 1 i 2 d’abril d’enguany, amb 480 ins­crits pre­sen­ci­als i 1.500 par­ti­ci­pants vir­tu­als (stre­a­ming). Un èxit de con­vo­catòria i una par­ti­ci­pació tan activa i pro­duc­tiva que ha sorprès els matei­xos orga­nit­za­dors i que els con­fe­reix un escreix extra­or­di­nari de res­pon­sa­bi­li­tat.

El Fòrum no ha estat un fet iso­lat, sinó el resul­tat d’un llarg procés, ini­ciat el 2020, amb el Semi­nari de Models Com­pa­rats sobre les Arts a l’Edu­cació (que va pas­sar revista als casos suís, ale­many, finès i britànic) i amb l’arti­cu­lació d’un labo­ra­tori d’apro­fun­di­ment la tar­dor de 2021. Un procés que va mobi­lit­zar una setan­tena llarga d’experts i exper­tes. El Fòrum, però, no ha estat la mera cul­mi­nació d’aquest procés previ, sinó que es con­fi­gura sobre­tot com el pòrtic d’una nova etapa, pre­si­dida per la Carta de les Arts a l’Edu­cació que el Fòrum ha gene­rat i que conté una qua­ran­tena llarga de reco­ma­na­ci­ons, d’idees des­ti­na­des a tra­duir-se en polítiques, així com d’uns pri­mers com­pro­mi­sos de les admi­nis­tra­ci­ons (govern de la Gene­ra­li­tat i admi­nis­tració local) que cons­ti­tu­ei­xen un excel·lent auguri.

El Conca i el con­sell rec­tor del Fòrum (for­mat per totes les admi­nis­tra­ci­ons), d’altra banda, s’han com­promès a garan­tir la con­tinuïtat del procés obert, amb l’impuls pro­gres­siu de les reco­ma­na­ci­ons com­pi­la­des i amb la con­vo­catòria bien­nal de noves edi­ci­ons del Fòrum on fer balanç i actu­a­lit­zar objec­tius.

Cal dir que les arts a l’edu­cació obli­gatòria no són tan sols un conei­xe­ment més, un altre apre­nen­tatge bàsic. Són més que això: són eines per a l’edu­cació inte­gral de la per­sona, per al desen­vo­lu­pa­ment de les seves capa­ci­tats cog­ni­ti­ves, emo­ci­o­nals i rela­ci­o­nals. D’una uti­li­tat espe­cial en els pro­ces­sos de reco­nei­xe­ment de l’indi­vidu pel grup, en l’ator­ga­ment de valor i la inclusió de la diferència, en el desen­vo­lu­pa­ment de l’expres­si­vi­tat, en la gestió de les emo­ci­ons… Una eina espe­ci­al­ment indi­cada també en el trànsit en curs cap a l’edu­cació per com­petències, sovint amb un paper cata­lit­za­dor en la inte­gració de les diver­ses matèries dins de pro­jec­tes edu­ca­tius trans­ver­sals.

La volun­tat del CONCA és acon­se­guir, també en aquest camp, l’objec­tiu que per­se­gueix per a la cul­tura en el seu con­junt: l’asso­li­ment d’uns acords d’abast naci­o­nal que inte­grin les polítiques de les diver­ses admi­nis­tra­ci­ons, cadas­cuna des de les fun­ci­ons que li són pròpies, al ser­vei d’uns objec­tius com­par­tits, arti­cu­la­dors de sis­tema cul­tu­ral. També empeny en aquesta direcció l’amplia comu­ni­tat que s’ha tro­bat en el Fòrum i que tre­ba­lla en la cruïlla on es tro­ben les arts i l’edu­cació, cer­cant les res­pos­tes noves que els nous rep­tes cul­tu­rals i edu­ca­tius exi­gei­xen. Cal avançar en una aliança ambi­ci­osa entre aquest impuls inno­va­dor i les polítiques democràtiques i trans­for­ma­do­res.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia