Abaixar impostos als rics

Segons Núñez Feijóo, per superar la inflació i la crisi deri­vada de la covid i la guerra d’Ucraïna cal abai­xar impos­tos indis­cri­mi­na­da­ment, típic, tòpic i con­tun­dent mis­satge que apel·la a la but­xaca dels ciu­ta­dans –con­su­mi­dors i ben­vol­guts votants– amb inten­ci­ons se suposa que favo­ra­bles als seus interes­sos. Vegem-ho sota el cri­teri de l’eco­no­mista Juan Tor­res López, que d’entrada qua­li­fica la pro­posta de bar­ba­ri­tat econòmica perquè –diu– fa una lec­tura sim­plista d’una situ­ació com­plexa i mul­ti­po­lar en què inter­ve­nen les polítiques monetàries expan­si­ves dels bancs cen­trals, la pressió de la demanda després del con­fi­na­ment, l’enca­ri­ment de l’ener­gia, la manca de sub­mi­nis­tra­ments cau­sada per la invasió russa i l’espe­cu­lació gene­rada per mol­tes empre­ses que han apu­jat injus­ti­fi­ca­da­ment els mar­ges. Els ideòlegs popu­lars apro­fi­ten l’ocasió per des­ba­lles­tar l’Estat –la comu­ni­tat de Madrid n’és l’exem­ple–, a la qual cosa Tor­res López res­pon que el que cal és evi­tar que els grups soci­als més vul­ne­ra­bles per­din poder adqui­si­tiu i les empre­ses, eficiència, i que per a això fan falta més ingres­sos públics –no menys– i una reforma fis­cal que per­meti ofe­rir aju­des a per­so­nes i peti­tes i mit­ja­nes empre­ses que ho neces­si­tin, i aug­men­tar l’apor­tació de les grans empre­ses i clas­ses benes­tants, les quals es poden finançar pri­va­da­ment béns tan impor­tants com la sani­tat i l’edu­cació i no pen­sen que hagin de con­tri­buir al bé comú, aquesta és la rea­li­tat. També és cert que l’impost més car –i eli­mi­na­ble– és el de la cor­rupció, o pot­ser no ho sap el senyor Feijóo?