I de nou... Sant Jordi

I de nou la història del cava­ller que salva la prin­cesa del drac. I si ens dei­xem de prin­ce­ses i de dracs? I si par­lem de prin­ce­ses que no volen ser sal­va­des? O que es volen men­jar el cava­ller o el drac? I si escri­vim de dracs que tenen por de crus­pir-se la prin­cesa i de cava­llers que volen estar-se amb el drac? O de prin­ce­ses que sal­ven el drac del cava­ller? Sem­pre hi ha més d’una mirada i sem­pre hi ha inter­ro­gants.

Des de quan s’inter­can­vien lli­bres i roses per Sant Jordi? Us reco­mano que aquesta diada feu una pas­se­jada vir­tual per la bibli­o­teca de la Uni­ver­si­tat de Girona. Les bibli­o­te­ques són un lloc espe­ci­al­ment extra­or­di­nari dins de la uni­ver­si­tat i, dei­xeu-m’ho dir així, la del Barri Vell més perquè viu en part dins de l’edi­fici de Sant Domènec, que és una de les joies arqui­tectòniques de la UdG.

Ple­nes de vida silen­ci­osa, de per­so­nal ama­ble (que ho troba tot) i de pàgines amb escrits de tota mena, des de fa un temps publica una news­let­ter que ens con­vida a visi­tar-la i ens pre­senta nove­tats com la d’aquesta set­mana de Sant Jordi. A par­tir d’una expli­cació de les fonts que s’hi han emprat, la bibli­o­teca des­grana de forma rigo­rosa una història de lli­bres i roses a dife­rents indrets de Cata­lu­nya: https://​biblioteca.​udg.​edu/​ca/​activitats/​que-​una-​rosa-​i-​un-​llibre, sense obli­dar-se d’ali­men­tar la lle­genda del cava­ller màrtir de la Capadòcia del segle IV, pro­tec­tor dels exer­cits ara­go­ne­sos, tal com li atri­bu­ei­xen a La Ilus­tració Cata­lana de finals del segle XIX.

S’explica que hi ha referències d’aquesta cele­bració des del 1866 i ens mos­tra no només una cro­no­lo­gia de l’esde­ve­ni­ment supor­tada per fonts tex­tu­als, sinó també per imat­ges anti­gues pre­ci­o­ses que il·lus­tren l’evo­lució de la fes­ti­vi­tat. El seu recor­re­gut acaba amb la por­tada que la revista Esplai el 1934 dedi­cava a la festa, rei­vin­di­cant el lli­bre en català.I, men­tres­tant al car­rer, torna Sant Jordi enguany a la Fira de Girona per evi­tar-se allò de tenir un ull pen­dent del cel. Tenir espai per pas­se­jar entre para­des de lli­bres i roses, encara que sota teu­lat, s’agra­eix espe­ci­al­ment quan t’agrada badar entre flors, dracs i cava­llers.