‘Tontos’, més que ‘tontos’

Pot­ser sí que ens falta un bull si a més de pagar pels seus bene­fi­cis cai­guts del cel accep­tem que es petin de riure a la nos­tra salut. Com ha fet en un ambi­ent distès, de barra de bar i ben com­pla­gut el xamar­rus­quer pre­si­dent d’Iber­drola, Igna­cio Sánchez Galán, que ha qua­li­fi­cat de ton­tos els con­su­mi­dors que con­ti­nuen amb la tarifa regu­lada de la llum mar­cada pel govern: uns 10 mili­ons, entre els quals 1,2 mili­ons de famílies bene­ficiàries del bonus social, les que tenen menys poder adqui­si­tiu, ja que aquesta opció era la més econòmica abans de la pandèmia. S’agra­eix la sin­ce­ri­tat però no l’insult. La sin­ce­ri­tat? L’espa­vi­lat per­so­natge no amaga l’ale­gria –i s’entén– després que la com­pa­nyia hagi enca­rit el preu del qui­lo­vat hora en la tarifa de mer­cat lliure un 68,5% en els últims sis mesos. L’insult? Tant o més que el mot des­pec­tiu, d’altra banda tan popu­lar, des­taca el posat, l’espontània natu­ra­li­tat de qui es creu per damunt del bé i del mal i no s’ha de pre­o­cu­par de què diu ni a qui ho diu: poder mana. Ton­tos, més que ton­tos, sí, que ell s’ha ben esforçat a impe­dir que Brus­sel·les donés llum verd a l’ano­me­nada excep­ci­o­na­li­tat ibèrica, el pla pre­sen­tat pels governs de Lis­boa i de Madrid per rebai­xar l’import de l’elec­tri­ci­tat, i això men­tre amenaça amb pujar la fac­tura si la inflació con­ti­nua cas­ti­gant els seus cofats acci­o­nis­tes. Espe­rem que aquest diven­dres el Con­sell de Minis­tres aprovi les mesu­res que han de per­me­tre la regu­lació, és a dir, un res­pir a les but­xa­ques dels que vivim en aquest món. Perquè si avui som uns ton­tos, demà què serem?