Fa olor d’estiu

Vivim una set­mana ple­na­ment esti­uenca, amb una calor d’aque­lla que fa difícil res­pi­rar (algú encara té dub­tes sobre el canvi climàtic?), i com que la majo­ria encara no estem de vacan­ces, entre­llu­quem sig­nes d’esca­pada a qual­se­vol pas. Veiem símbols ama­gats, una ter­cera dimensió, una alerta divina que ens con­vida a anar a la platja, a sor­tir a fer una esca­pada al mar, a nedar, a sor­tir d’excursió, a res­pi­rar aire fresc pel bosc... tot són excu­ses, però el cert és que les vacan­ces, de quasi tots, encara que­den lluny. Dic de quasi tot­hom per què sem­pre hi ha pri­vi­le­gi­a­des que a mitja set­mana es poden per­me­tre el luxe de tas­tar el paradís. Us ima­gi­neu poder anar a sa Conca o a s’Alguer, al Baix Empordà, a pas­sar un dia d’aïlla­ment social, men­tre tot­hom està tre­ba­llant? Doncs en conec dues que no només s’ho poden per­me­tre, sinó que ho gau­dei­xen amb fruïció. Dues de les millors cales de la nos­tra costa es pre­sen­ten aquests dies sufo­cants com a refu­gis desit­jats. Sorra grui­xuda, arbrada de pi, camí de ronda per aca­bar de fer més pla­ent l’excursió a sa Conca i aigües tan netes que aprens els mati­sos de les trans­parències només de mirar-les. Els blaus són gra­da­ci­ons impos­si­bles de dibui­xar i emmar­quen les bar­ra­ques blan­ques amb fines­tres aco­lo­ri­des, de la cala de s’Alguer. I per aca­bar-ho d’ado­bar, són tres a la cala. Fa olor d’estiu i em moro d’enveja de no poder ser allí, amb elles, gau­dint de les dues cales més pre­ci­o­ses de la Cosa Brava (només cal ‘goo­gle­jar-les’). I fa més olor d’estiu men­tre miro les foto­gra­fies que elles m’envien i con­ti­nuo tre­ba­llant, lle­gint un repor­tatge sobre el Meta­vers. Em penso que el meu cer­vell m’ha jugat una mala pas­sada, quan lle­geixo que molts ‘millen­ni­als’ inver­tei­xen en ter­renys al Meta­vers. Ho fan, segons el peri­o­dista, perquè els seus ava­tars podran tenir allò que ells, per­pe­tus aspi­rants a pertànyer a una classe mit­jana men­tre viuen en una habi­tació d’un pis com­par­tit, no poden acon­se­guir. De veri­tat que algú pre­fe­rirà enviar el seu ava­tar a banyar-se a s’Alguer del Meta­vers, men­tre des de l’habi­tació del pis com­par­tit s’ho mira d’una pan­ta­lla petita de mòbil? S’Alguer i sa Conca fan olor d’estiu i el Meta­vers em sem­bla el lema dels Stark de ‘Game of Thro­nes’: “«Win­ter is coming».”