Som de primera!

El curs esco­lar s’ha aca­bat i molts pro­fes­sors de secundària apro­fi­tem els dar­rers dies per fer arri­bar als nos­tres alum­nes feli­ci­ta­ci­ons i bons desit­jos. En començar el curs vaig pro­po­sar-los a tots ells la lec­tura d’un arti­cle de Nor­bert Bil­beny, pro­fes­sor de filo­so­fia a la Uni­ver­si­tat de Bar­ce­lona. El va escriure el 2 de setem­bre del 2020 i por­tava per títol “Escolta, estu­di­ant”. Els alum­nes hi van tro­bar una invi­tació a repen­sar el seu procés d’apre­nen­tatge i crei­xe­ment per­so­nal. Hi lle­gi­ren refle­xi­ons com aquesta: “A la vida cal saber obeir i deso­beir. El pri­mer, en lli­ber­tat. El segon, amb res­pon­sa­bi­li­tat.” Els alum­nes en van fer les seves valo­ra­ci­ons (algu­nes més reei­xi­des que d’altres) i ho van com­par­tir a l’aula. La gran majo­ria va enten­dre el mis­satge: l’estu­di­ant, tant és que sigui ado­les­cent com jove uni­ver­si­tari, hau­ria de ser cons­ci­ent que el seu procés madu­ra­tiu inclou dues pre­gun­tes bàsiques: “com vull ser” i “què vull ser”. Mal­grat les dife­rents per­so­nes que els acom­pa­nya­rem en aquest procés (família i docents), la res­posta l’hau­ran de con­ju­gar en pri­mera per­sona del sin­gu­lar. Un cop aca­bat el curs tots ells recu­llen els fruits de deu mesos de tre­balls i pro­jec­tes com­par­tits. Els mes­tres i pro­fes­sors hem fet el que hem pogut. A vol­tes no saps quina tecla has tocat per con­nec­tar amb ells. Altres vega­des, no saps en què els has fallat. Però com els recor­dava un tutor de quart de secundària en la festa de gra­du­ació, la nos­tra tasca és essen­ci­al­ment voca­ci­o­nal. Per això ens il·lusi­o­nem amb cada pro­moció i inten­tem bus­car interes­sos com­par­tits. En el meu cas, l’esport esdevé tema recur­rent i pou ines­go­ta­ble d’exem­ples. Fa dos diu­men­ges, vam tenir una de les nits més màgiques que ha vis­cut la ciu­tat de Girona. L’equip de fut­bol va gua­nyar el play-off d’ascens i es va con­ver­tir en equip de pri­mera; i l’equip de bàsquet, amb Fon­ta­jau ple de gom a gom, va pujar a l’ACB. Aque­lla mit­ja­nit, un meu alumne, en Mar­cel, em va enviar un cor­reu que, en només qua­tre mots, resu­mia tota la seva joia: “Carme, som de pri­mera!” Es refe­ria a l’equip de fut­bol, però pen­sant també en el bàsquet. I és que Jordi Sar­ga­tal va ser el seu pro­fes­sor d’edu­cació física (i com­pany nos­tre al claus­tre) fins que Marc Gasol li va ofe­rir la direcció de l’equip a finals de novem­bre. Ple­gats, alum­nes i docents, hem seguit molt de prop l’evo­lució del Bàsquet Girona. Mol­tes feli­ci­tats, Jordi! I feli­ci­tats, Mar­cel! A tu i a tots els alum­nes ens cal desit­jar-vos un bon estiu. Cui­deu-vos molt. Ens retro­ba­rem al setem­bre.