Les dones no són una propina al plat

Quan les dones han con­que­rit algun dret, ha estat perquè els homes no eren capaços d’assu­mir-lo. Van entrar en la indústria de guerra perquè ells esta­ven ser­vint de car­nassa al front, i després va cos­tar que es resig­nes­sin de nou a la penom­bra de la sagris­tia i el cosi­dor. Es van tor­nar ago­sa­ra­des, ves­tien dife­rent, s’afir­ma­ven. La com­pa­nya Gemma Bus­quets fa temps que s’escar­rassa per treure de l’oblit totes aques­tes dones que van enten­dre els seus drets com una con­questa i no una suplència, i totes, fins i tot les que van tenir un paper més aviat efímer en la història del femi­nisme gironí, expres­sen una dig­ni­tat de vida exem­plar. Pot­ser ens toca­ria apren­dre’n, ara que les dones som com la cari­ta­tiva moneda de pro­pina que es deixa al plat.