Fer l’agost

És l’agost i això sig­ni­fica calor, des­plaçaments, men­jar, vacan­ces, refres­cos, aero­ports, retards, trens, cues, gen­tada i pro­ble­mes a les car­re­te­res. Aquest agost diuen que serà el menys calorós dels pro­pers anys, com també diuen que la tar­dor serà d’aque­lles que no saben ploure. També l’estiu és època de fer calaix, de fer l’agost. Aquest estiu tots han recu­pe­rat les pèrdues gene­ra­des durant la pandèmia. Però tot ha pujat de preu, no sols l’ener­gia i els car­bu­rants, sinó tot el que se’n deriva. Els més opti­mis­tes pen­sen allar­gar la tem­po­rada fins a finals de setem­bre o pri­mers d’octu­bre. Els pes­si­mis­tes cre­uen que, amb l’avançament del curs esco­lar, s’haurà aca­bat la tem­po­rada. Així, tots miren de fer l’agost durant tot l’estiu i, si poden, tot l’any.

Pre­o­cupa com alguns han ampliat l’espai físic ocu­pant una part de la via pública. És ver­gonyós com tre­uen l’espai que cor­res­pon als via­nants. Una mesura tem­po­ral, pro­vo­cada per la pandèmia, ha pas­sat a ser defi­ni­tiva i quasi gratuïta. Algu­nes vore­res han que­dat reduïdes a la mínima expressió en bene­fici de les tau­les i les cadi­res. Els car­rers comer­ci­als han per­dut la seva con­dició de zona de via­nants per con­ver­tir-se en una extensió dels men­ja­dors i dels bars. Hi ha bars i res­tau­rants que apro­fi­ten les ampli­a­ci­ons de les vore­res i la remo­de­lació de pas­se­jos per expan­dir-se. També faran l’agost tots els locals d’oci noc­turn, que veu­ran dupli­cats, en gene­ral, els seus bene­fi­cis res­pecte al 2019. I a tu, trist ciu­tadà, si has de fer una petita repa­ració en el teu habi­tatge et serà fac­tu­rada la taxa per enda­vant.

Fer l’agost no és qüestió només de fer diners, sinó també d’exer­cir un poder, alguns per la força. En ciu­tats peti­tes com Sant Feliu de Guíxols, alguns car­rers cèntrics per a via­nants s’han con­ver­tit en zones de pas de difícil tran­si­tar, com és el cas de la ram­bla del Por­ta­let o el car­rer Major. A Girona passa el mateix, al car­rer Joan Mara­gall o a la plaça Cata­lu­nya. S’intu­eix una tolerància pre­o­cu­pant dels ajun­ta­ments que accep­ten els fets con­su­mats. Als de fora, pas­sa­vo­lants i esti­ue­jants, els importa un rave, fins i tot ho veuen típic. Els d’aquí ens hi habi­tuem de tal manera que ens sem­bla tot nor­mal. Sense cap pla de mobi­li­tat per al ciu­tadà cor­rent, alguns fan l’agost gràcies a l’ocu­pació d’un espai públic que és de tots.