Opinió

Tribuna

El llarg i el curt termini

“La Rússia actual necessita una guerra com la d’Ucraïna per justificar-se, però a la llarga Europa i la Rússia post-Putin hauran d’entendre’s

La guerra a Ucraïna té raons de curt ter­mini. Cap de llarg. Mirat en petit pot tenir sen­tit; en gran, cap. Els pro­ble­mes de Putin per man­te­nir-se en el poder jus­ti­fi­quen la guerra, fa somiar els ciu­ta­dans en l’imperi, en el panes­la­visme –“tots els eslaus sota el mateix imperi, Rússia”–, porta el record de glòries pas­sa­des crea un ene­mic extern que fa que opo­sar-se a la guerra equi­val­gui a ser traïdor al propi poble.

Aques­tes idees són velles i històrica­ment repe­ti­des, va ser el somni de Prússia i després del nazisme al segle XX, el pan­ger­ma­nisme. Quan en un estat hi havia part de població germànica se’ls podia incor­po­rar al Reich: annexió d’Àustria, invasió de Txèquia… La mateixa raó esgri­mida per Putin per ata­car Ucraïna.

És una mirada curta, però real. Res­pon als interes­sos de la classe política, que con­trola l’estat, que ha de gua­nyar la guerra i empre­sona i cas­tiga aquells que s’hi opo­sen, no pot supor­tar una con­tes­tació política –“empre­so­nem els opo­si­tors abans que crei­xin i siguin més”–. És la política que va inven­tar i posar en pràctica un rei de Judea fa dos mil anys: “Matem ja els pos­si­bles futurs reis abans que crei­xin.”

Quan va caure l’URSS, després de deu anys de caos, calia inven­tar-se un nou líder polític. Se’n va tro­bar un que ningú conei­xia. Es va crear una guerra con­tra un ene­mic minúscul per poder-lo vèncer fàcil­ment, Txetxènia, acu­sant-lo de ter­ro­risme. Es va fer la guerra i el pre­si­dent, un per­fecte des­co­ne­gut, va ser l’heroi de la victòria, va pas­sar d’un nivell de noto­ri­e­tat del 5% al 50%. 

Arri­bats al poder, se’l van repar­tir: per a uns el poder polític, per als altres els diners de les pri­va­tit­za­ci­ons d’empre­ses, totes de l’estat –l’URSS era un estat comu­nista–. Aquesta és la Rússia actual, que neces­sita la guerra a Ucraïna per jus­ti­fi­car-se. Si hi hagués elec­ci­ons lliu­res és dubtós que Putin les guanyés; quan crida a la guerra la gent fuig. En les elec­ci­ons del 2012 va tenir menys del 30% de vots, supo­sant que fos­sin lliu­res i que els resul­tats publi­cats no esti­gues­sin fal­se­jats.

Si es mira el pro­blema en pers­pec­tiva, la guerra entre Europa i Rússia per un estat inter­po­sat, Ucraïna, és un absurd per a la UE i també per a Rússia. Europa té una ciu­ta­da­nia edu­cada i culta amb un nivell de vida ele­vat, dels més alts del món. Té tec­no­lo­gia, avenç científic... i carència de mine­rals, hidro­car­burs, matèries pri­me­res i espai, que són abun­dants a Rússia: 17,1 mili­ons de quilòmetres qua­drats i 144 mili­ons de per­so­nes per 4,2 mili­ons de quilòmetres qua­drats i 450 mili­ons de la UE.

La diferència de renda per càpita és de 3 a 1: Rússia 10.000 dòlars i la UE 35.000 dòlars. La com­ple­men­ta­ri­e­tat és gran i sinèrgica, porta a la coo­pe­ració, no a l’enfron­ta­ment. Per a Rússia i la seva ciu­ta­da­nia la col·labo­ració amb la UE és el camí. Ho va decla­rar als anys noranta el pre­si­dent Gor­bat­xov. La pre­gunta que es pot fer un ciu­tadà rus és “on es viu millor, a la UE o a Rússia?”. L’evidència farà impa­ra­ble la con­vergència.

Mal­grat els interes­sos de curt ter­mini, Rússia i Europa aca­ba­ran col·labo­rant. Per faci­li­tar-ho, seria útil que la UE es fede­ra­litzés, fos una enti­tat política i econòmica que pogués trac­tar amb Rússia amb una única veu, des de la igual­tat.

El llarg ter­mini és opti­mista i porta a l’acord, en defi­ni­tiva a l’espe­rança, i el curt, al con­flicte i la des­es­pe­rança. “El pes­si­misme de la intel·ligència i l’opti­misme de la volun­tat”, que va dir Gramsci.

Passi el que passi en la guerra d’Ucraïna en el curt ter­mini, el futur por­tarà a l’entesa entre Europa i Rússia, i per fer-ho aviat és impor­tant que Putin no gua­nyi, Putin no és inven­ci­ble.

Per a alguns, aquesta guerra interessa als EUA perquè afe­bleix Europa i genera un negoci de venda d’armes, els pro­pers anys, de 200.000 mili­ons de dòlars. És impor­tant, però no prou per defi­nir la geo­política. L’ene­mic dels EUA a llarg ter­mini és la Xina i tenir una Rússia i una Europa que s’enten­guin i col·labo­rin és per a ells una for­ta­lesa. Si Rússia no col·labora amb Europa, ho farà amb la Xina. Millor un món tri­po­lar que bipo­lar.

Els mit­jans de comu­ni­cació ampli­fi­quen el pes­si­misme, mai les pos­si­bi­li­tats de millora, el con­flicte, mai l’entesa. Putin és un acci­dent en el camí, la tendència i l’interès històric són el con­trari.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia