Entre Tordera i Maçanet

T’ho pro­meto, lec­tor, ho vaig veure: en un ambi­ent deso­la­dor en què per no moure’s no es bellu­gava ni la pols, un ope­rari arre­glava la cre­ma­llera al seu com­pany... La de l’armi­lla reflec­tora o la de la bra­gueta, no ho sé, jo havia d’estar per la car­re­tera. El cas és que allà plan­tats, amb mitja jor­nada labo­ral al davant, entre exca­va­do­res mor­tes d’avor­ri­ment i alguns cami­ons de càrrega sense con­duc­tor a dins, dos únics tre­ba­lla­dors esta­ven ocu­pats bara­llant-se amb una cre­ma­llera rebel. Situ­a­ci­ons sem­blants les han vis­tes milers d’usu­a­ris de la car­re­tera N-II entre Tor­dera i Maçanet de la Selva. És la viva imatge de la desídia i len­ti­tud amb què el Minis­te­rio de Fomento ges­ti­ona aquesta obra des del… 2010! Vuit quilòmetres i mig que s’han de des­do­blar des de fa vint-i-tres anys! Un tram que cada dos per tres can­via la pin­tura pro­vi­si­o­nal dels car­rils, de traçat de cir­cu­lació, de bar­re­res pro­tec­to­res i de senyals però que, com el tapís de Penèlope, sem­pre sem­bla que està per començar. Cues i cues de cot­xes amb ciu­ta­dans que han d’anar a tre­ba­llar i tenen la mala sort d’haver de pas­sar-hi cada dia. I espants, molts espants noc­turns perquè el gali­ma­ties pro­pi­cia l’error de con­ducció. Això és Espa­nya i això és la taula de diàleg: la humi­li­ació per­ma­nent.

Ber­nat Dedéu va publi­car fa poc un arti­cle titu­lat Roda­lies ens enter­rarà en què deia que “les inclemències i retards dels trens a Cata­lu­nya no se solu­ci­o­na­ran mai”, que la inco­mo­di­tat que pro­voca Renfe sobre­viurà als seus il·lusos afec­tats perquè en això con­sis­teix pre­ci­sa­ment l’ocu­pació del país: a mal­trac­tar-nos. Les obres de l’N-II entre Tor­dera i Maçanet també van camí d’enter­rar-nos? No m’estra­nya­ria. De tant en tant un grup polític català pro­testa i apa­renta indig­nació men­tre en algun des­patx minis­te­rial de Madrid se’n deuen fotre. Males llengües diuen que, temps era temps, l’N-II no es tocava per pac­tes amb el més alt man­da­tari de la Gene­ra­li­tat, que d’aquesta manera afa­vo­ria la con­ces­sionària de l’auto­pista. Mai no s’acla­rirà. Tan­ma­teix, això no tapa l’escàndol actual. L’escàndol que per­pe­tren els ocu­pants, però també el que ens recor­den tots els diri­gents inde­pen­den­tis­tes del país amb la seva des­ma­iada resistència. I au, ara tots a fer broma del dia de la His­pa­ni­dad que els colons van cele­brar ahir...