El Masserres de Farners

Tornem-hi amb el barri Masserres de Santa Coloma com a paradigma del que passa a molts altres barris i pobles. Una gent, la farnesenca del Masserres, que és responsable, ordenada i amb esperit comunitari. S’han organitzat via mòbil per ajudar i ajudar-se. Col·laboren amb l’Ajuntament i amb els Mossos. No llencen proclames colèriques ni deixen anar exabruptes per les xarxes malgrat que tenen prou motius per fer-ho. Per què? Doncs perquè les visites a les cases sovintegen més i més. Gràcies al sistema d’avisos que han perfeccionat, els saltamarges no aconsegueixen sempre el seu propòsit, però és un viure amb l’ai al cor. L’ensurt quan els veuen fugir no els el treu ningú. Per això, després de tants esforços per reaccionar cívicament, confessen que estan desanimats, que se senten impotents. Aquesta impunitat dels lladregots no comença ja a fer feredat? L’ajuntament, és clar, ben poca cosa hi pot fer. Tampoc la policia i no gaire més els jutges. I doncs? Potser és la llei que està viciada? Tothom sap l’acudit: –Tu què creus més greu, la ignorància o la indiferència?I l’altre respon: –No ho sé ni m’importa... Doncs ves per on, els polítics que ens governen han reblat el clau: ells ho saben i sí que els importa. Els importa que no se sàpiga! Indiferents al fenomen, aprofiten els mitjans que controlen (que són gairebé tots) per esmorteir el tema i fer que tots els ciutadans ens sentim uns alarmistes porucs. La culpa és nostra, ja veus, per alarmar el personal! Fins i tot han tingut la barra de fer sortir el cap policial –que deu tenir tanta barra com ells– a dir que els índex de delinqüència no són res de l’altre món, que les estadístiques diuen això i això altre... Mentrestant, al barri Masserres de Santa Coloma –i a tants altres barris i pobles– la gent continua volent preservar el model de comunitat oberta, sense tanques de condomini ni estructures de sometents. Santa paciència! Últimament als nostres (no-) governants els ha agafat la dèria de prevenir-nos contra l’odi. Se n’adonen que no hi ha odi més gran que la indiferència envers aquells a qui diuen servir? Sí, a aquells que els paguen la pitança i la moqueta, a aquells que ja malfien de la seva ignorància, de no voler saber que el sentit comunitari i l’ordre social estan greument amenaçats. El vici d’una llei que acorden i voten uns viciosos.