El ‘hooligan’ il·lustrat

Molt abans que Ney­mar es con­vertís en una estre­lla del fut­bol, un empre­sari dels super­mer­cats de nom Del­cir Sonda va apos­tar per ell, després de veure’l des del seu barco jugant en una pista dura i envol­tada de rei­xes. Per evi­tar que amb 14 anys se n’anés al Madrid, va ofe­rir uns diners a Ney­mar, que va pagar Sonda. Per enten­dre’ns, el senyor dels súpers va com­prar el 40% del noi. Total, que quan el Barça va fit­xar el juga­dor, el mag­nat espe­rava cobrar la seva inversió, però està segur que els dos clubs el van enga­nyar per pagar-li menys. Ho va por­tar als tri­bu­nals i demana un dine­ral, però, sobre­tot, està dol­gut perquè el fut­bo­lista del PSG diu ara que no el coneix, amb el fart de men­jar piz­zes junts que s’havien fet.

Això és el que es jutja a l’Audiència de Bar­ce­lona, on hem vist que el jutge va avançar la decla­ració al juga­dor i el bra­si­ler ja ha pogut tor­nar a París i a pre­pa­rar el mun­dial de Qatar. Al magis­trat José Manuel del Amo se l’ha cri­ti­cat per supo­sat tracte de favor i pels seus comen­ta­ris fut­bo­lers. Cer­ta­ment, sobta. Però he arri­bat a la con­clusió que sem­bla fora de lloc perquè al poder judi­cial li interessa l’esce­no­gra­fia de la por. Però que fer justícia no ha d’estar renyit ni amb el sen­tit comú, ni amb ser com­pren­siu, ni amb un to ama­ble, ni amb algun comen­tari desen­fa­dat. Així que per sim­pa­tia sobre­vin­guda, m’he interes­sat pel jutge. I no em sem­bla casual que el hoo­li­gan il·lus­trat sigui un dels pocs que escri­uen sentències en català. Però, atenció, la gràcia és que és nas­cut i for­mat a Madrid, va arri­bar als anys vui­tanta als jut­jats de Man­resa com a secre­tari judi­cial, va opo­si­tar a jutge i va ocu­par plaça a Berga i després a Man­resa; va ser pre­miat el 2013 pel seu ús del català i ara és el pre­si­dent de la secció sisena de l’Audiència de Bar­ce­lona. “Soc en un ser­vei públic i el català és una llen­gua coo­fi­cial”, ha dit. Que el con­vi­din a la llotja, per l’amor de Déu.