Crim econòmic legalitzat

Un crim econòmic con­tra la huma­ni­tat: matar de gana per obte­nir bene­fi­cis del mer­ca­deig d’ali­ments. I tan­ma­teix, un crim lega­lit­zat que aug­menta amb cada nova crisi que con­tri­bu­eix a crear. Aquesta seria la síntesi de l’expli­cació que l’ana­lista i catedràtic de la Uni­ver­si­tat de Sevi­lla Juan Tor­res López exposa res­pecte a una rea­li­tat tan tre­menda com evi­ta­ble: 828 mili­ons de per­so­nes estan greu­ment des­no­dri­des, 15.000 moren cada dia, a 2.300 mili­ons (29% de la població) els manca pro­vi­si­ons per viure en con­di­ci­ons salu­da­bles (dades de Naci­ons Uni­des per al 2022). Dar­rere les dades glo­bals hi ha pati­ments con­crets, d’això segu­ra­ment que en som ben cons­ci­ents, però pot­ser no tant del que denun­cia Tor­res López: l’astronòmic aug­ment del cost de les matèries pri­me­res no és atribuïble en exclu­siva a la guerra euro­pea –encara que Rússia i Ucraïna en són grans expor­ta­dors– ni és con­seqüència directa de l’escas­sesa d’oferta en els mer­cats, sinó fruit de les ope­ra­ci­ons espe­cu­la­ti­ves dels fons d’inversió que amb les seves com­pres i ven­des mar­quen a l’alça o a la baixa els preus com els convé, una pràctica que ja es va detec­tar en la crisi del 2008. Vol­tors que s’omplen les but­xa­ques empo­brint els pro­duc­tors i ofe­gant els con­su­mi­dors fins al punt de matar-ne de gana una bona pila, com dèiem abans. Els governs hau­rien d’inter­ve­nir per atu­rar aquest crim con­tra la població més vul­ne­ra­ble, si no, de què ser­veix pro­cla­mar objec­tius de desen­vo­lu­pa­ment sos­te­ni­ble (ODS)? Els dos pri­mers són erra­di­car la pobresa i la gana i anem pel mal camí.