Cicloturisme i sostenibilitat?

El RCD Mallorca és dels pocs clubs de fut­bol que han fir­mat un acord de patro­cini amb una marca de bici­cle­tes, Spe­ci­a­li­zed. De fet, el fut­bol i el ciclisme no són gaire bons ger­mans: el risc de lesi­o­nar-se és quel­com que els clubs han tin­gut sem­pre pre­sent quan els seus fut­bo­lis­tes volen anar sobre dues rodes. Però, pels mallor­qui­nis­tes, fir­mar amb Spe­ci­a­li­zed sig­ni­fica inten­tar superar aques­tes pors en un con­text en què l’illa neces­sita rees­truc­tu­rar la seva marca turística: del turisme de sol i platja al turisme sos­te­ni­ble.

Spe­ci­a­li­zed dona al club la pos­si­bi­li­tat de pro­mo­ci­o­nar polítiques de mobi­li­tat ver­des, així com també pro­xi­mi­tat a l’estratègia del Con­sell Insu­lar que ha fet del ciclo­tu­risme un vec­tor de posi­ci­o­na­ment: el ciclisme ha aca­bat esde­ve­nint un ele­ment trac­tor per deses­ta­ci­o­na­lit­zar el turisme. Abans i després del pic de la calor esti­val, a qual­se­vol racó de l’illa els cot­xes i via­nants con­vi­uen obli­gatòria­ment amb les bici­cle­tes: l’illa compta amb 468 quilòmetres senya­lit­zats per als ciclis­tes; la marxa ciclo­tu­rista Mallorca 312, la pas­sada pri­ma­vera, va con­gre­gar a l’illa més de 8.000 espor­tis­tes de tot el món.

De la cate­go­ria a l’anècdota. Un dia qual­se­vol d’aquest calorós octu­bre: l’aigua del mar encara reté la calor de l’estiu i pot arri­bar a superar els 25 graus. Si el sol treu el nas, és un bon moment per gau­dir d’aque­lles plat­ges més turísti­ques que, a altra hora, són impos­si­bles de freqüentar. La platja de For­men­tor, en els antics ter­renys del mes­tre Costa i Llo­bera, ha estat un espai desit­jat per qual­se­vol visi­tant a l’illa des que es va començar a pro­mo­ci­o­nar l’hotel, cons­truït per l’argentí Adam Diehl el 1929 i ara en procés de recons­trucció. Allà, a l’estiu i per evi­tar aglo­me­ra­ci­ons, queda tallada la car­re­tera que, en menys de deu quilòmetres ser­pen­te­jants, et porta al far. També per pre­ser­var les res­guar­da­des i natu­rals cala Figuera i cala Murta, d’espe­cial bellesa pai­satgística. Però a la tar­dor ja és una altra cosa: la car­re­tera del far està oberta i el paratge natu­ral és prou golós per a tot­hom. El que hau­ria de ser una con­vivència harmònica entre ciclis­tes i cot­xes acaba esde­ve­nint un joc d’obs­ta­cles per a tot­hom, perquè no tots els con­duc­tors tenen paciència ni tots els ciclis­tes la mateixa pre­pa­ració per enten­dre què suposa rodar per una car­re­tera estreta, amb estim­balls i sense gaire bons vorals.

Els comerços i res­tau­rants de la zona, a la badia de Pollença, fan l’agost a la pri­ma­vera i la tar­dor. Però la imatge no és, en cap cas, la d’un espai que ha tro­bat la solució a la mas­si­fi­cació turística que, al final, acaba essent cau­sant de la gen­tri­fi­cació i modi­fi­cant un ter­ri­tori segons les neces­si­tats huma­nes. El volum de gent que a l’octu­bre s’arriba a For­men­tor queda lluny de la sos­te­ni­bi­li­tat ambi­en­tal: morir d’èxit podria ser el resum de l’estampa. Però, en un moment en què els diners del turisme ja són el modus vivendi de bona part dels nego­cis de Mallorca, que no vol dir dels seus resi­dents, es fa difícil que les ins­ti­tu­ci­ons tro­bin una solució fàcil per aguan­tar l’eco­no­mia de l’illa i alhora puguin seguir el clam que demana més polítiques ver­des i sos­te­ni­bles. El relat polític, ara mateix, no és creïble ni amb els governs de dre­tes ni d’esquer­res.

L’esport és un actiu neces­sari si es vol fer evo­lu­ci­o­nar l’oferta turística d’un ter­ri­tori. També per trans­for­mar-lo, perquè la seva pràctica neces­sita noves infra­es­truc­tu­res i nous ser­veis. I no és menys cert que el ciclisme pot ser un d’aquests esports que millor poden mari­dar amb la pre­ser­vació dels espais natu­rals, a Mallorca espe­ci­al­ment neces­sari després de molts anys en què la cons­trucció en massa va trin­xar la línia de costa i només es van sal­var aque­lles zones que tenien grans ter­ra­ti­nents, com la família March al sud o s’Arxi­duc a Tra­mun­tana. Fins i tot, la pràctica del ciclisme ens per­met recu­pe­rar aquells herois de l’illa, pot­ser recent­ment eclip­sats pels èxits de Rafa Nadal. Gui­llem Timo­ner (Fela­nitx, 24 de març de 1926) va gua­nyar sis vega­des el cam­pi­o­nat mun­dial de ciclisme en pista de mig fons, i dues va ser-ne sub­campió, entre el 1955 i el 1965. Segu­ra­ment, quan diària­ment aquest feia la ruta des del poble fins al puig de Sant Sal­va­dor per entre­nar-se, ni tro­bava la munió de bici­cle­tes que es veuen ara per l’illa ni s’ima­gi­nava que, jun­ta­ment amb el ten­nis, el ciclo­tu­risme avui seria un dels prin­ci­pals reclams per embar­car i viat­jar fins a Mallorca.