Put

Cada cop que el Krem­lin comet una de les seves múlti­ples atro­ci­tats a Ucraïna (bom­bar­de­jos d’infra­es­truc­tu­res civils, vio­la­ci­ons, roba­to­ris, tor­tu­res, assas­si­nats...), els super­vi­vents civils asse­gu­ren que no ente­nen, en abso­lut, per què ho ha fet. I molts rus­sos tam­poc ho ente­nen, com ara els 700.000 que han fugit del país per no haver de par­ti­ci­par en la guerra (o per haver-hi pro­tes­tat en con­tra). Segons John Swe­e­ney (un dels peri­o­dis­tes de guerra angle­sos més pre­mi­ats) la bru­ta­li­tat emprada a Ucraïna és només l’últim exem­ple d’una tira­llonga d’actes de violència que han tin­gut lloc a par­tir del 1999, any en què Putin es va con­ver­tir en pre­si­dent interí de Rússia. El setem­bre del 1999, qua­tre bom­bes van matar més de 300 per­so­nes en diver­ses ciu­tats rus­ses, Mos­cou inclosa. De seguida, Putin en va cul­par els txet­xens (“Són ani­mals bojos”) i la seva popu­la­ri­tat, abans nul·la, va aug­men­tar a l’acte (i la segona guerra txet­xena es va posar en marxa). Però els txet­xens no hi tenien res a veure: a la ciu­tat de Rya­zan, els resi­dents d’un bloc de pisos ja havien inter­cep­tat uns agents de l’FSB que por­ta­ven una cin­quena bomba feta de RDX, un explo­siu només uti­lit­zat per les for­ces arma­des. I el 2002 uns txet­xens armats van entrar en un tea­tre de Mos­cou i van con­ver­tir el públic en ostat­ges. L’FSB va gase­jar el tea­tre, matant 170 per­so­nes, però van dei­xar que el líder dels txet­xens marxés: un tal Terki­ba­iev, iden­ti­fi­cat per un equip d’inves­ti­ga­dors com un agent pro­vo­ca­dor de l’FSB. I la llista d’impor­tants per­so­nat­ges rus­sos anti-Putin assas­si­nats en cir­cumstàncies estra­nyes és llarguíssima: Lit­vi­nenko, Politkóvskaia, Nemt­sov... Cap d’aques­tes ope­ra­ci­ons mortíferes hau­ria pogut tenir lloc sense l’apro­vació de Putin –i estem par­lant de vícti­mes rus­ses–. Per ell, doncs, matar civils ucraïnesos deu ser poc més que una baga­tel·la. O una cacera, tot i que feta amb mala pun­te­ria.