Residus (2)

Girona va anun­ciar més vigi­lants, càmeres i mul­tes per millo­rar l’ús cor­recte dels con­te­ni­dors. És una pro­posta que no tindrà gaire recor­re­gut, perquè no hi ha vigi­lants per a tan­tes zones i per la impos­si­bi­li­tat nor­ma­tiva de posar-hi càmeres. Alhora, la peda­go­gia s’ha diluït com un terròs de sucre en un got d’aigua. Fins i tot, les rebai­xes en deter­mi­nats impos­tos no s’han vist reflec­ti­des en el rebut tri­mes­tral. Dife­rents con­si­de­ra­ci­ons han de ser deba­tu­des i ana­lit­za­des amb certa pro­fun­di­tat. Res­pecte a la pro­porció de resi­dus, segons un estudi rea­lit­zat amb un nom­bre sig­ni­fi­ca­tiu de famílies, els plàstics repre­sen­ten prop del 40% apro­xi­ma­da­ment del total. L’orgànica pre­senta pro­ble­mes domèstics per guar­dar-la i la queixa és per la baixa freqüència de reco­llida. El cartró, per volum, s’acu­mula en domi­ci­lis mit­jans i petits, i més ara per Nadal que s’incre­men­tarà la quan­ti­tat. Segons dades extre­tes de la Gene­ra­li­tat, el pes de l’orgànica repre­senta el 47%; el dels volu­mi­no­sos, el 15%; el del paper i cartró, el 16%; el del vidre (que encara està bas­tant subs­tituït pels lleu­gers), un 11%, i, final­ment, el dels lleu­gers, un 9%. Amb aques­tes dades, l’orgànica hau­ria de tenir més freqüència de reco­llida i no tres dies a la set­mana. La resta s’hau­ria de reco­llir amb freqüències vari­a­bles segons els bar­ris i la con­cen­tració d’habi­tants. Una pos­si­ble pro­posta per estu­diar seria el rea­jus­ta­ment de les freqüències de la reco­llida per bar­ris. Cada dia s’hau­ria de poder dipo­si­tar qual­se­vol residu i la reco­llida depen­dria del volum acu­mu­lat. Amb això dife­ren­ciaríem la gene­ració de la reco­llida. Es troba a fal­tar una cam­pa­nya ciu­ta­dana ad hoc, habi­tatge per habi­tatge, per infor­mar, faci­li­tar i reco­llir dades que aju­din a la millor gestió dels resi­dus domèstics. Ara venen dies de molt con­sum i cal­dria donar una res­posta fun­ci­o­nal sobre­tot per al moment de l’any. Seria una bona prova de foc. Hem d’exi­gir al ciu­tadà el que li sigui exi­gi­ble; a les empre­ses, les pri­me­res, la gene­ració d’un canvi pro­duc­tiu, i als res­pon­sa­bles muni­ci­pals, la raci­o­na­li­tat en el ser­vei de reco­llida. Els ciu­ta­dans dema­nem fun­ci­o­na­li­tat i efec­ti­vi­tat de les nor­mes als nos­tres gover­nants i nosal­tres posa­rem tot el civisme pos­si­ble en la sepa­ració dels resi­dus. Fer-ho més fàcil hi aju­da­ria. Pot­ser així faríem que la intel·ligència humana con­tribuís en allò que els con­te­ni­dors “intel·ligents” no poden per si matei­xos.