Rodalies no roda fa temps

Els problemes actuals de Rodalies van més enllà del govern actual. Sembla que d’això no se’n recordin, els partits que han estat governant en algun moment, els d’aquí i els d’allà. Les peticions de dimissió de la consellera, després de les propostes efectuades, són, diguem-ho suau, interessades. Sense negar l’evidència, la gravetat arriba a límits insospitats, sobretot perquè el desgavell de Renfe afecta tots els trens, les rodalies, la mitjana distància i l’alta velocitat. Aquesta darrera ha deixat de ser la que era i ja té els mateixos problemes que els de la velocitat convencional: avaries, retards i poca fiabilitat. Les causes són múltiples: l’increment dels operadors, la limitació de la xarxa i l’envelliment de les infraestructures que col·lapsen un sistema obsolet. A Madrid això no passaria. Recordem que el problema amb Adif, la responsable de la infraestructura ferroviària, i amb Renfe, responsable del servei, ja venen de molt lluny. Venen de governs de CiU, tripartits, d’ERC, del PSOE i del PP. Sorprèn, doncs, que representants del PP es posin les mans al cap, quan els seus governs a Madrid han infrafinançat una infraestructura bàsica i essencial per a l’economia dels espanyols. A Madrid això no passa. És raonable esperar escridassades i dimissions si allà haguessin tingut “lo que hay que tener”. Recordem que l’estació de la Sagrera està inacabada des de molt abans de l’alcaldia de Xavier Trias a l’Ajuntament de Barcelona. Tots sabem les repercussions que tenen les obres de millora de les grans infraestructures de mobilitat. Són milers de persones diàriament les que es veuen afectades en l’exercici d’un dret fonamental: el treball. La revolta dels usuaris no ens hauria d’estranyar. Urgeix parlar de mobilitat general, i no solament de la ferroviària, per la interdependència que tenen tots els mitjans de transport. Si el tren és un transport net i sostenible, el seu bon funcionament ha de comportar millores de la xarxa de carreteres, en especial la saturada i perillosa AP-7. Demanem coherència, visió històrica i peticions raonables que fugin de les paraules grandiloqüents, populistes, i que es confiï en aquelles persones que fan propostes raonablement apropiades des del pragmatisme i la responsabilitat. O deu ser que Madrid no vol que funcioni Catalunya. Perquè a Madrid, seguríssim, l’Ayuso no ho permetria.