21 dies

21 dies per can­viar d’hàbit i man­te­nir el català en totes les con­ver­ses. Aquest és l’objec­tiu de la cam­pa­nya que aquests dies veiem a Santa Coloma de Far­ners. En tro­bem car­tells, ban­de­ro­les, difusió a xar­xes. Una ini­ci­a­tiva que té per objec­tiu fer-nos refle­xi­o­nar sobre l’ús que fem de la llen­gua quan ens adre­cem a un des­co­ne­gut o a una per­sona que d’entrada no parla català.

L’estadística ens diu que 8 de cada 10 cata­la­no­par­lants can­vien de llen­gua, és a dir, aban­do­nen el català quan algú els parla en cas­tellà. Aquesta con­ducta és nefasta per a la super­vivència del català. Fa que des­a­pa­re­gui de tots els espais. Que es per­cebi com una llen­gua inne­cessària. Difi­culta que els qui encara no el par­len el puguin apren­dre i prac­ti­car. Cal cap­gi­rar aquest hàbit. El repte és clar, sen­zill i pos­si­ble. Els experts con­si­de­ren que 21 dies és el temps que es neces­sita per can­viar un cos­tum, per això l’envit té aquesta durada. Pro­vem-ho. Hem de dei­xar l’acom­ple­xa­ment lingüístic i uti­lit­zar els nos­tres drets com a cata­la­no­par­lants.

La llen­gua està en perill si no l’usem. Les dades mos­tren que, si no reac­ci­o­nem ara, la llen­gua cata­lana podria des­a­parèixer. Està en un alar­mant retrocés històric. En només 15 anys, el català ha per­dut més de mig milió de par­lants i actu­al­ment és una llen­gua greu­ment amenaçada. Carme Junyent, lingüista i pro­fes­sora de la Uni­ver­si­tat de Bar­ce­lona, on diri­geix el Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades (GELA) i fa recerca sobre les llengües de la immi­gració a Cata­lu­nya, ens diu: el català fa molts anys que recula. Se’ns mor, i això també és culpa de la nos­tra dei­xa­desa.

La lingüista publica El català depèn de tu, on fa un diagnòstic molt crític de l’estat de la llen­gua: Sense la soli­da­ri­tat dels par­lants de l’idi­oma domi­nant, ho tenim molt com­pli­cat. Junyent té la capa­ci­tat de gene­rar debats inten­sos i fer-ho sem­pre des del rigor acadèmic i amb dades a la mà. Cre­iem-nos que viure ple­na­ment en català també depèn de nosal­tres.

Aquesta cam­pa­nya ser­veix de punt de par­tida per man­te­nir una acti­tud en el nos­tre tarannà diari. Hem de fer pos­si­ble que el pres­tigi que té la nos­tra llen­gua en cer­cles cul­tu­rals es reflec­teixi en l’ús quo­tidià prin­ci­pal­ment dels joves. Cap­gi­rem la tendència a can­viar d’idi­oma en el nos­tre propi país man­te­nint la parla cata­lana.