Quin regal!

Els museus públics cata­lans s’han nodrit històrica­ment d’obres de col·lec­ci­ons pri­va­des. Sense la passió per l’art de mol­tes per­so­nes, Cata­lu­nya no tin­dria avui les ins­ti­tu­ci­ons que té. Elles han cobert prin­ci­pal­ment l’absència d’anti­gues col·lec­ci­ons reials i d’un estat propi. Fons artístics for­jats al llarg de tota una vida han aca­bat sent, via adqui­sició o donació, patri­moni de tots. L’últim col·lec­ci­o­nista que ha fet aquest pas és Jordi Gim­fer­rer Gar­riga, que ha donat un valuós con­junt de més de 130 obres a l’Ajun­ta­ment de Banyo­les, on va néixer fa 89 anys, per fer-lo lluir al futur cen­tre d’art que s’obrirà els pròxims tres anys a Can Ter­ra­das. Els grans museus, i no només els de Bar­ce­lona, enve­gen els tre­sors d’aquesta col·lecció, on entre d’altres con­vi­uen una peça de la pri­mera expo­sició que va fer Picasso, el 1900, a la taverna d’Els Qua­tre Gats, un dibuix del sur­re­a­lisme més ini­cial de Dalí i un gra­vat d’un auto­re­trat de Rem­brandt. I moltíssim més mate­rial de les fir­mes més selec­tes de l’art dels segles XIX i XX (For­tuny, Modest Urgell, Casas, Nonell, Mir, Miró, Tàpies, Ponç, Brossa, Chi­llida, Bar­celó, Pere­jaume, Plensa...) i un saborós tast de peces arqueològiques egípcies, ibèriques i roma­nes. Amb quina ale­gria que comen­cem el nou any.