El cost de la ignorància

Fa uns dies lle­gia en un diari d’aquests que de vega­des fan venir urticària les decla­ra­ci­ons d’una exdi­pu­tada de Cs, la qual no cal ni ano­me­nar, en les quals afir­mava que Franco no va pro­hi­bir el català. Com que no la conec, afor­tu­na­da­ment, he vol­gut excu­sar-la i pen­sar què la pot haver por­tat a fer aquesta decla­ració. O és una igno­rant de la història del nos­tre país i, tan­ma­teix, del seu propi, o és que prova de trac­tar-nos a tota la resta d’igno­rants. Ara, que també podria ser que, pobris­sona, s’hagués donat un cop al cap que l’hagués dei­xat esta­bor­nida. Si és la pri­mera opció, em pre­o­cupa perquè és nas­cuda a Ter­rassa l’any 1973, amb for­mació acadèmica i experiència pro­fes­si­o­nal a Bar­ce­lona. Per cert, es dedica a la docència. Li acon­se­lla­ria que anés a un pro­fes­si­o­nal, perquè podria ser víctima de l’efecte Dun­ning-Kru­ger. Segui­da­ment, li acon­se­lla­ria que fes un repàs de la història de Cata­lu­nya. Hi ha lli­bres molt interes­sants i pro­fi­to­sos. Si és la segona, pot­ser és que ens ho merei­xem. Ens han per­dut tant el res­pecte, els hem permès que ens per­din tant el res­pecte, que ara ja s’atre­vei­xen amb tot. Em pre­o­cupa que una per­sona nas­cuda, for­mada, que viu i con­viu amb un poble, que ha après la seva llen­gua, la seva cul­tura i la seva història, mos­tri tan poc res­pecte. Els nos­tres avant­pas­sats es merei­xen aquest res­pecte, ells són qui van patir la repressió d’aquell moment. Aquests dies a Girona, la pre­sen­tació del lli­bre sobre la vida del cata­la­nista i repu­blicà Manuel Car­rasco i For­mi­guera, afu­se­llat per Franco pel seu res­pecte a la llen­gua i al país, ens ho ha recor­dat. Falta de res­pecte és que el pre­si­dent del país veí con­vidi el pre­si­dent d’un altre país veí a fer una cimera a casa nos­tra i sense dema­nar permís ni sense tenir en compte el nos­tre govern. Sort n’han tin­gut, del fet que els major­doms sem­pre els acom­pa­nyen. N’hi ha que sur­ten al car­rer per quei­xar-se. Avui hi ha con­vo­cada una mani­fes­tació mul­ti­tu­dinària a França per l’incre­ment de l’edat de jubi­lació a 64 anys! Que ens ho diguin a nosal­tres! Allà sur­ten al car­rer en massa. Aquí tre­ba­lla­rem fins als 67 anys. Els cata­lans també ens mobi­lit­zem. Avui en serà una prova. Una prova per recu­pe­rar el res­pecte. Ens hem de fer res­pec­tar com a poble. I el res­pecte comença des de casa, des de l’escola, amb els veïns, a la feina. Aquest és el cost de la ignorància. La nos­tra o la dels altres?