El TJUE marca el camí

La sentència del Tri­bu­nal de Justícia de la UE obre una nova etapa en la bata­lla judi­cial amb què l’Estat espa­nyol vol liqui­dar l’embat democràtic de l’inde­pen­den­tisme català plan­te­jat l’1-O del 2017. El pro­nun­ci­a­ment del TJUE no clou el debat, ni tan sols en pres­su­posa el resul­tat final, però sí que marca un camí, unes regles i uns argu­ments que, sens dubte, dei­xa­ran empremta en el desen­llaç final d’aquest litigi, i val a dir que ho ha fet a consciència, cor­re­gint subs­tan­ci­al­ment la posició de l’advo­cat gene­ral del TJUE –cosa gens habi­tual–, clara­ment ali­ne­ada amb les pre­ten­si­ons del jutge del Tri­bu­nal Suprem espa­nyol Pablo Lla­rena. En pri­mer lloc, el TJUE con­firma el marc gene­ral de relació jurídica entre estats, obrint la porta a la pos­si­bi­li­tat que Espa­nya pugui eme­tre noves euro­or­dres con­tra els exi­li­ats cata­lans i, en segon lloc, esmena la fórmula uti­lit­zada per la justícia belga per refu­sar l’extra­dició de Lluís Puig, però és un error cla­morós abraçar única­ment aquests dos punts de la reso­lució i igno­rar la resta de l’argu­men­tari del TJUE, com han fet polítics i mit­jans de comu­ni­cació de l’Estat en la seva neces­si­tat de sal­var la cara de l’estat de dret espa­nyol.

La mateixa reso­lució del TJUE també deli­mita l’euro­or­dre, que no pot ser uti­lit­zada de manera arbitrària ni des­pro­por­ci­o­nada i deixa oberta la porta a rebut­jar-la si es demos­tra el risc de vul­ne­ració de drets, a banda de con­si­de­rar en aquest sen­tit relle­vants els dictàmens del TEDH i del Grup de Deten­ci­ons Arbitràries de l’ONU. Però el més trans­cen­dent, i pro­ba­ble­ment la clau de volta del litigi, sigui, d’una banda, la intro­ducció gens banal del con­cepte de “grup objec­tiu iden­ti­fi­ca­ble” com a sub­jecte de vul­ne­ració de drets, amb què el TJUE dona recor­re­gut a la tesi de les defen­ses del procés sobre la causa gene­ral con­tra l’inde­pen­den­tisme. I, d’altra banda, el punt en què l’alt tri­bu­nal euro­peu esta­bleix clara­ment que el Tri­bu­nal Suprem no pot ser pri­mera i última instància per als encau­sats sense vul­ne­rar els seus drets, una càrrega de pro­fun­di­tat que podria escla­tar al Tri­bu­nal Euro­peu de Drets Humans i fer qüesti­o­nar tot el judici de l’1-O.