Tallar arbres és ecologista

Sem­bla que es con­so­lida el relat sobre la impres­cin­di­ble gestió dels bos­cos i la gene­ració de mosaic agro­fo­res­tal per fer front a l’aban­do­na­ment dels cul­tius. Als cer­cles científics i pro­fes­si­o­nals ja fa temps que se’n parla, però sem­bla que la idea comença a cobrar força en la població, jun­ta­ment amb la neces­si­tat d’una aposta deci­dida per les ener­gies reno­va­bles i la reva­lo­rit­zació de la fusta. I no parlo només de bio­massa per cre­mar, sinó de la base d’una bio­e­co­no­mia que podria aflo­rar si ins­ti­tu­ci­ons i empre­ses pri­va­des hi apos­ten deci­di­da­ment.

Posar en marxa un sis­tema d’aquest tipus per­me­tria millo­rar la pre­venció d’incen­dis, gene­rar pai­sat­ges més resi­li­ents, estal­viar aigua, impul­sar el sec­tor pri­mari (agrícola i rama­der) actu­al­ment en crisi, recu­pe­rar l’auto­a­bas­ti­ment de fusta i donar valor al bosc, entre altres coses. Ges­ti­o­nar el bosc vol dir tallar arbres. No de forma indis­cri­mi­nada, sinó garan­tint l’equi­li­bri que ara està en qüestió, per afa­vo­rir la bio­di­ver­si­tat que està en perill. Però també per gene­rar fusta per a cons­trucció, panells con­tra­la­mi­nats, fibres de cel·lulosa per a tei­xits, bio­re­fi­ne­ria... La llista és llarga, i, al final de tot, amb les res­tes, pèl·lets per garan­tir ener­gia de pro­xi­mi­tat. Neces­si­tem un canvi. Neces­si­tem enten­dre que tallar arbres és eco­lo­gista.