Indignació sense fronteres

La desgràcia ha unit Tur­quia i Grècia, dos veïns amb una forta riva­li­tat històrica que han patit aquest dar­rer mes un sisme devas­ta­dor i un mortífer acci­dent fer­ro­vi­ari, res­pec­ti­va­ment. El dolor no té fron­te­res, com tam­poc la indig­nació ciu­ta­dana per la res­pon­sa­bi­li­tat de les auto­ri­tats en aques­tes tragèdies. En el cas de Tur­quia, cal asse­nya­lar la cor­rupció tole­rada en el sec­tor de la cons­trucció i el seu incom­pli­ment de la legis­lació antisísmica i, en el de Grècia, la falta crònica d’inver­si­ons en les infra­es­truc­tu­res públi­ques. Prou que ho saben els diri­gents, que ara pro­me­ten recons­truir la zona devas­tada en temps rècord (Erdo­gan) o dema­nen perdó pel xoc de trens (Mit­so­takis). Volen con­te­nir l’onada de ràbia abans no arribi a les elec­ci­ons que tots dos tenen a tocar.