Avui ja és demà

Des de fa uns dies i fins l’11 de juny es pot veure al Palau Robert el resul­tat de la reflexió sobre els nous models de ciu­tat a l’expo­sició Somia la ciu­tat, comis­sa­ri­ada per l’arqui­tecte Roger Subirà. La mos­tra posa de mani­fest el resul­tat que poden tenir les revo­lu­ci­ons ver­des, feme­ni­nes i femi­nis­tes i la revo­lució digi­tal en la manera com s’entendrà l’urba­nisme del futur que ja es comença a fer ara, immer­sos en l’inici del segle XXI. Des de la pro­moció d’habi­tatge públic ja s’han començat a intro­duir els valors de la sos­te­ni­bi­li­tat, la reducció del con­sum energètic i una visió inte­gra­dora des del punt de vista de gènere, als pro­jec­tes arqui­tectònics. Espais oberts i poli­va­lents als nous pisos de pro­tecció ofi­cial res­po­nen a la volun­tat de tren­car amb les con­duc­tes i els este­re­o­tips rela­ci­o­nats amb la síndrome de Ven­ta­focs. Volem ciu­tats sos­te­ni­bles que impul­sin els seus ciu­ta­dans a rea­lit­zar-se, a tenir opor­tu­ni­tats, a tre­ba­llar en bene­fici propi i en el bene­fici col·lec­tiu. Però, per fer això, cal una acció trans­ver­sal d’admi­nis­tra­ci­ons, depar­ta­ments i empre­ses pri­va­des. Cal un canvi de para­digma.