Opinió

Tribuna

Avui ja és demà

“Més energia solar, més gestió del paisatge, més mirada femenina... Més multes per excés de velocitat a les suposades vies ràpides... El segle XXI ens empeny a reflexionar

Des de fa uns dies i fins l’11 de juny es pot veure al Palau Robert el resul­tat de la reflexió sobre els nous models de ciu­tat a l’expo­sició Somia la ciu­tat, comis­sa­ri­ada per l’arqui­tecte Roger Subirà. La mos­tra posa de mani­fest el resul­tat que poden tenir les revo­lu­ci­ons ver­des, feme­ni­nes i femi­nis­tes i la revo­lució digi­tal en la manera com s’entendrà l’urba­nisme del futur que ja es comença a fer ara, immer­sos en l’inici del segle XXI. Des de la pro­moció d’habi­tatge públic ja s’han començat a intro­duir els valors de la sos­te­ni­bi­li­tat, la reducció del con­sum energètic i una visió inte­gra­dora des del punt de vista de gènere, als pro­jec­tes arqui­tectònics. Espais oberts i poli­va­lents als nous pisos de pro­tecció ofi­cial res­po­nen a la volun­tat de tren­car amb les con­duc­tes i els este­re­o­tips rela­ci­o­nats amb la síndrome de Ven­ta­focs. Volem ciu­tats sos­te­ni­bles que impul­sin els seus ciu­ta­dans a rea­lit­zar-se, a tenir opor­tu­ni­tats, a tre­ba­llar en bene­fici propi i en el bene­fici col·lec­tiu. Però, per fer això, cal una acció trans­ver­sal d’admi­nis­tra­ci­ons, depar­ta­ments i empre­ses pri­va­des. Cal un canvi de para­digma.

FA APRO­XI­MA­DA­MENT UN ANY,

el Depar­ta­ment de Ter­ri­tori va anun­ciar que, dins el pla de ferms sos­te­ni­bles, començava a apli­car un asfalt que redu­eix en 1.300 tones les emis­si­ons de CO2 a Cata­lu­nya. Aquest pla inclou noves fórmu­les pro­po­sa­des per fer el man­te­ni­ment i la millora de la xarxa de car­re­te­res amb una reducció de la tem­pe­ra­tura de fabri­cació de l’asfalt (per reduir emis­si­ons), l’apro­fi­ta­ment de pro­duc­tes ela­bo­rats amb mate­ri­als reu­ti­lit­zats o reci­clats (pols de pneumàtics, àrids, vidre...) i l’incre­ment de la dura­bi­li­tat de l’asfalt per reduir els cos­tos de man­te­ni­ment i el con­sum de mate­ri­als.

SÓN AQUES­TES REVO­LU­CI­ONS

necessàries per garan­tir un futur millor? O són sim­ples entre­te­ni­ments de mas­ses? Perquè, men­tre, d’una banda, ens plan­te­gem la ciu­tat del futur i el paper que la revo­lució verda tindrà en aquesta ciu­tat, la Dipu­tació de Bar­ce­lona aprova un pla per asfal­tar més de 140 quilòmetres de camins, fet que els con­ver­tirà en car­re­te­res. Però no havíem que­dat que havíem d’apos­tar pel trans­port públic i havíem de reduir les emis­si­ons i havíem de ser sos­te­ni­bles? No havíem que­dat que per ser sos­te­ni­bles i res­pec­tu­o­sos s’havia d’apos­tar per cober­tes com­pac­ta­des en deter­mi­nats camins per garan­tir les fil­tra­ci­ons d’aigua quan plou? Ah, és clar! És que no plou.

FA NOMÉS UNS DIES

el Depar­ta­ment d’Inte­rior ha posat en marxa un pla per ampliar la zona de velo­ci­tat reduïda a l’auto­pista AP-7, amb res­tric­ci­ons entre Mar­to­rell i Gelida. La ini­ci­a­tiva ha sor­tit molt a compte a la Gene­ra­li­tat, que els tres pri­mers dies ja havia posat sei­xanta mul­tes: money, money! A les ciu­tats ja fa dies que apli­quen mesu­res perquè el trànsit con­ta­mini menys. Reducció de velo­ci­tat i foment del trans­port públic. A l’Àrea Metro­po­li­tana de Bar­ce­lona (AMB) han estre­nat una ini­ci­a­tiva que emula el Bicing de Bar­ce­lona i posa a l’abast de la població bici­cle­tes per acce­dir a les para­des de bus i fer­ro­car­ril més còmoda­ment.

ELS AJUN­TA­MENT S’HAN APUN­TAT

en l’últim any a la demanda mas­siva de fons euro­peus per omplir les teu­la­des de pla­ques foto­vol­tai­ques, i alguns (no tots) han deci­dit incen­ti­var la trans­for­mació energètica dels par­ti­cu­lars amb sub­ven­ci­ons direc­tes i reduc­ci­ons en l’IBI per a aquells que facin el pas i ins­tal·lin pla­ques solars a casa seva. Els muni­ci­pis petits ho tenen més fàcil. En aquests llocs (no tots), fins i tot, apos­ten per impul­sar les comu­ni­tats energètiques, cons­truir cal­de­res de bio­massa (alguns) i gene­rar este­lla dels bos­cos (molt pocs) per pro­duir escal­for que des­ti­nen a les dependències i equi­pa­ments muni­ci­pals. És com si a la revo­lució verda hi haguéssim de sumar una revo­lució muni­ci­pal, com si l’admi­nis­tració hagués pres consciència de la neces­si­tat de reduir les emis­si­ons i començar a tre­ba­llar en bene­fici de l’entorn.

HEM COMENÇAT A CAMI­NAR CAP

a un nou futur. No sabem si serà millor o no. Més ener­gia solar, més gestió del pai­satge, més mirada feme­nina, més digi­ta­lit­zació... Més mul­tes per excés de velo­ci­tat a les supo­sa­des vies ràpides... L’entrada al segle XXI ens empeny a fer algu­nes refle­xi­ons que, fins ara, deixàvem per demà. I ara veiem que, pot­ser, avui ja és demà.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia