Canvi d’horari i salut mental

Vivim en un entorn medi­ter­rani i això con­di­ci­ona els rit­mes de vida, els hora­ris labo­rals i l’oci. Cata­lu­nya és poc equi­pa­ra­ble a comu­ni­tats de l’àrea atlàntica, més occi­den­tals, sepa­ra­des per quasi una hora solar. La llum diürna deter­mina en part la cul­tura i l’oci, sec­tors molt vin­cu­lats a l’eco­no­mia. Cal tenir en compte que un motor impor­tant és el turisme, del qual viuen hotels, res­tau­rants, bars, empre­ses d’oci noc­turn, espor­ti­ves i de natura. És impres­cin­di­ble, per tant, valo­rar totes les vari­a­bles per con­cloure si ens és més con­ve­ni­ent i salu­da­ble l’horari d’hivern o el d’estiu. Si con­sul­tem els experts sani­ta­ris i d’edu­cació, ens diuen que les per­so­nes se sen­ten millor i ren­dei­xen més amb l’horari d’hivern. Quan ens lle­vem ja hi ha llum i es fa fosc més aviat, cosa que per­met dor­mir bé i apro­fi­tar millor el dia. Un únic horari evi­ta­ria els incon­ve­ni­ents d’adap­tació que el cos ha de fer als can­vis sob­tats d’un horari a l’altre. Quina és la millor opció posats a haver de triar?

Per tro­bar la res­posta apro­pi­ada ens hem de fixar en altres paràmetres que tenen a veure amb el ren­di­ment de les per­so­nes i el seu benes­tar psíquic. Si ens interessa pren­dre com a referència el benes­tar i el ren­di­ment labo­ral, la millor opció seria el mateix horari d’hivern tot l’any. Evi­taríem les adap­ta­ci­ons brus­ques pels can­vis sob­tats de pas­sar de l’un a l’altre i les seves con­seqüències físiques i men­tals. El ritme cir­ca­di­ari és un cicle d’apro­xi­ma­da­ment vint-i-qua­tre hores amb pro­ces­sos bioquímics, fisiològics i de com­por­ta­ment entre els quals hi ha la vigília i el son. La des­com­pen­sació pel canvi de ruti­nes pro­voca reducció del ren­di­ment intel·lec­tual i de la con­cen­tració, difi­cul­tats de memòria, irri­ta­bi­li­tat, can­sa­ment, deso­ri­en­tació, insomni i, en casos més greus, depressió i suïcidis. Nens i per­so­nes grans són els més afec­tats. Per sort són difi­cul­tats tem­po­rals que des­a­pa­rei­xen al cap de pocs dies. La res­pon­sa­bi­li­tat recau en l’hor­mona ano­me­nada mela­to­nina, que s’activa amb la reducció de la llum solar i faci­lita així el des­cans noc­turn. La res­posta, per tant, no és fàcil. Segons per a quins sec­tors pro­duc­tius és millor l’horari d’estiu, però per al benes­tar de les per­so­nes la res­posta és inequívoca: el d’hivern. I la millor de totes seria l’horari solar tot l’any, al qual el cos s’adapti pro­gres­si­va­ment com també les acti­vi­tats pro­duc­ti­ves.