La retenció del talent

El mot talent és un substantiu d’origen llatí, talentum, que a la vegada ve del grec tálanton. És una expressió que ha calat fort entre els polítics, els empresaris i la universitat. Tots ells parlen de talent sense massa detall i sense aprofundir en les implicacions que té aquesta paraula. Parlen del talent de fora i d’aquí, de retenir-lo, com si això fos bufar i fer ampolles. L’origen del concepte el vincula a una unitat de mesura de metalls preciosos com l’or o la plata. Així, Roma i Grècia consideraven que el talent era equivalent a una gran quantitat de diners fruit de molts salaris. A l’Evangeli segons sant Mateu, la paraula talent apareix a la paràbola d’aquell home que reparteix monedes de valor entre els seus servents abans de sortir de viatge. Quan l’amo torna, demana als servents què n’han fet, dels seus talents. Uns els havien invertit i multiplicat, mentre que qui els va enterrar i no en va treure profit va ser censurat. I això és el que passa a l’escola, a la universitat i a l’empresa. Actualment el concepte talent es refereix a una alta capacitat o habilitat observable en una persona, fruit de l’estímul, la capacitat, el treball continuat i una forta motivació, que reverteix en resultats excepcionals i desitjats per institucions, empreses i la societat en general. Als presumptes talents no se’ls fa rendir perquè són enterrats sota la indolència de dirigents, empresaris i universitats. Es parla d’una capacitat que lluny de fer-la rendible és ignorada per desídia o per una idea de l’educació centrada en el perfil baix. Sentir que hem de retenir el talent dels nostres estudiants o a les empreses amb paraules retòriques sense ser fidels al concepte, banalitzant-lo moltes vegades i sense haver traçat un camí per reconèixer-lo i estimular-lo, ens inquieta i ens preocupa. Retenir significa conservar aquesta capacitat o habilitat elevada ja existent. Implica ser-ne coneixedors, haver-lo identificat i valorat. Tan sols unes poques dades: s’identifica només el 2% de tot el talent existent i s’ignora el 98% restant. És una contradicció voler retenir allò que s’ignora. I tot allò que es desconeix i no es treballa, s’acaba perdent. Alguna cosa falla quan governs de tots els colors, empresaris i universitats afirmen insistentment quelcom en què es creu poc. I tenim abandonada la nostra particular Masia del talent: l’escola.